Ala majoria d’institucions els agrada vestir-se de gala i fomentar espais que afavoreixen la foto i la distinció que reconeix la feina feta per persones i entitats en diversos àmbits. El flash del reconeixement. Homenatges excepcionals, trajectòries remarcables, pòstums. El President/a, Conseller/a o l’Alcalde/essa de torn pronunciarà un discurs, la seva al·locució sempre crea expectació, aquell moment àlgid que quasi ningú escolta.
En mandats anteriors es va acusar als equips de governs d’haver multiplicat la seva presència en actes organitzats per l’entrega de premis, però ningú els ha llevat. El grans posats van arribar per quedar-s’hi.
Reconèixer la trajectòria i la història d’un esportista o d’una entitat és molt important. Els homenatges a Nil Riudavets han estat un motiu d’emoció per a tothom. La seva medalla als Jocs Paralímpics no només representa un èxit esportiu impressionant, sinó també una inspiració per a totes les persones que lluiten per superar els seus reptes personals. Nil ha demostrat que amb determinació i esforç, es poden assolir grans fites.
No hi ha dubte que aplaudir la trajectòria d’una entitat rellevant i reconèixer el bé que fa la seva associació és un gest apreciat. No obstant això, realitzar contínuament convits per immortalitzar moments sense un significat profund pot diluir el valor d’aquests reconeixements.
Els Premis Ramon Llull i la Medalla d’Or de Balears reconeixen les contribucions significatives de persones i entitats a la societat balear i s’entreguen en el marc del Dia de la Comunitat, primer de març. S’hi afegeix la Nit de Turisme, la Nit de la Cultura, la Gala de la Salut i les d’altres conselleries.
És vital que aquestes celebracions estiguin ben enfocades i que realment ressaltin les aportacions que mereixen ser reconegudes, en comptes de crear esdeveniments sense substància. En la Gala de la Conselleria de la Salut 2024, celebrada al Palau de Congressos de Palma fa uns dies, es van entregar fins a un total de 150 mencions. Els premiats estaven enquadrats en sis categories: promoció i prevenció, institucions no sanitàries que divulguen la salut, excel·lència i bones pràctiques, recerca, salut mental i humanització.
Quan pequem d’exagerats, aplaudint fins a 150 pujades a l’escenari, es produeix l’efecte contrari. El reconeixement és important, però també ho és la qualitat dels serveis públics. I en el cas de la sanitat, és fonamental abordar problemes com les llistes d’espera, la manca de professionals i altres qüestions que afecten directament la qualitat de l’atenció que rep la ciutadania. La valoració i la gratitud haurien d’anar acompanyades d’esforços per millorar aquests serveis i assegurar que els recursos s’utilitzen de la millor manera possible per atendre les necessitats de la població.
La meva experiència personal peregrinant per la sanitat pública de Balears durant molts anys m’ha mostrat grans professionals, alguns dels quals es dediquen amb intensitat a trobar solucions. També n’hi ha, i amb total sinceritat, molts altres que deixen molt que desitjar. Tenim un sistema saturat en el qual resoldre un dubte amb un especialista és una missió impossible.
Hi ha algunes gales d’entrega de premis i guardons que semblen una mica exagerades.
