La frase «tot depèn del vidre amb què tothom s’ho mira» posa de manifest com les percepcions poden variar significativament d’una persona a una altra. Aquesta reflexió, tan quotidiana, l’he anotada després de veure les mateixes imatges que vostès de la tragèdia nacional. Coincidim que no hi ha paraules per descriure l’horror, el dolor, la consternació que encara continua present i també la impotència per com s’han produït nombrosos fets.
Hem vist com enmig del desastre que ha provocat la DANA a València, es pot viure una catàstrofe fruit de les persones que se n’aprofiten. La tragèdia, tot i tenir un origen natural, s’ha vist accentuada per una sèrie d’errades humanes: l’avís no va arribar a la ciutadania en temps i forma, hi havia dubtes sobre quines administracions havien d’actuar i quan. Després del desastre natural, som espectadors d’un conjunt de calamitats causades per la mala gestió dels dirigents. En moments com aquests, el que cal és ajudar i fer pinya, no aprofitar-se políticament de la situació o defensar cadascú la seva ideologia. L’enfrontament mai aporta res de positiu i, durant els últims dies, hem vist fins i tot grups d’extrema dreta provocant situacions innecessàries. Aquestes conductes només serveixen per escampar odi i generar una decepció generalitzada entre la ciutadania.
En l’era digital i globalitzada, la nostra percepció de la realitat està influenciada més que mai per filtres personals, socials i, sobretot, mediàtics. S’han creat i enviat per Whatssap notícies falses i distorsionat informacions, que només contribueixen a generar més caos, incertesa i dolor.
L’impacte de la DANA en els mitjans de comunicació és desorbitada. Programes especials que han durat tot el dia, recerca de testimonis i narratives que canvien radicalment depenent de la font. Basta canviar de mitjà, o de canal de televisió, per adonar-se’n. Finalment, en les xarxes socials, on guaiten els algoritmes personalitzats, rebem continguts que s’adapten als interessos i comportaments de cadascuna de les persones usuàries. Per tant, creen bombolles d’informació que reforcen les nostres creences.
La perspectiva individual, les experiències i les vivències pròpies, influeixen en com percebem el món. El mateix fet, pot ser interpretat de manera diferent.
Uns, viuen amb entusiasme la recollida de roba i de menjar, d’omplir capses i containers. D’altres, considerem que fins i tot la solidaritat cal que sigui responsable, que s’organitzi adequadament. Aquests productes de primera necessitat és molt més senzill que es duguin des de llocs propers. No hi ha un problema d’abastiment, i es poden trobar en comerços a 20, 40 o 100 quilòmetres de distància de les principals zones afectades. Cada producte que enviem des d’aquí, costa 3 vegades més que comprat a la zona, i a l’indret procurarem que es recuperin els comerços més prest, que generin més feina, i que l’ajuda sigui més efectiva. El subministrarem cada vegada que sigui necessari, i no el malbaratarem.
Per concloure: ens fan veure el món de maneres molt diverses. I reconèixer aquesta subjectivitat ens pot ajudar a ser més crítics en les nostres interaccions diàries.
