Fa uns dies, llegia la notícia de que el baríton andalús, Juan Jesús Rodríguez, rebutjava el premi a millor cantant líric concedit per Ópera XXI, com a resposta a la manca de feina als principals teatres d’òpera del seu país i, per tant, com a protesta a la precarietat laboral que el seu sector, fins i tot una veu tan reconeguda com la seva, pateix a casa nostra.
Rodríguez atribueix aquesta situació als principals coliseus pel tràfic d’influències dels agents i per la desídia dels gestors responsables dels teatres.
Veritablement, en aquest país no aprenem a tenir cura dels nostres artistes i professionals, encara que estem parlant de teatres públics sostinguts amb diners de tota la ciutadania. A França, per exemple, ho tenen molt més clar, i els seus artistes encapçalen les cartelleres de moltes de les produccions dels seus teatres.
Si aterrem a la nostra illa, la situació no millora. Els principals espais teatrals de Menorca, els millor dotats, els que tenen un major pressupost per programar, tots els sostinguts amb fons públics, apenes tenen en compte el talent local a l’hora de confeccionar la seva programació. És a dir, qui n’ostenta la gerència configura una programació per a lluïment de la seva pròpia gestió, i descuida l’obligada atenció al talent de l’Illa, que és la que sosté amb els seus impostos aquests espais teatrals…
Potser haurem d’acabar coordinant alguna protesta que visibilitzi la situació?
