Els arguments sobre l’alarma exagerada dels nitrats de la setmana passada han obtingut tantes aprovacions i conformitats que he decidit mantenir el títol. Cal saber d’una manera definitiva que els nitrats per damunt de 50 mg/l només són nocius per als lactants alimentats amb llet artificial emprant aigua de l’aixeta i que damunt tinguin diarrea, i això no passa pràcticament mai. I que la població general ingereix molts més nitrats ingerint verdures i productes càrnics i ningú en parla de la nocivitat d’aquests altres nitrats. Una gran hipocresia que només afavoreix la venda d’aigua embotellada en plàstic.
I aquest, de sota, era el títol que havia pensat emprar per explicar una alarma, aquesta vegada més que justificada:
«El plàstic sí mata»
«Tots els espanyols orinem plàstic» és la impactant frase que el director de l’Institut d’Investigació Biosanitària de Granada, Nicolás Olea ha pronunciat en varies ocasions que ha vingut a Menorca, tant en el Consell insular com a l’Ateneu.
I no sols els espanyols, cada any es produeixen en el món al voltant de 350 milions de tonelades de plàstic que s’incorporen a la nostra vida, no sols en envasos, botelles, bosses i embalatges d’un únic ús, sinó també a la roba, pràcticament tota la roba conté polièster, en els vehicles, mobles, canonades, ordinadors, etc. etc. Tota la humanitat orina plàstic, fins i tot els acabats de néixer que ja estan contaminats a partir de la mare.
Es calcula que cada any el plàstic abocat al mar mata a un milió d’aus marines, i 100.000 mamífers marins i tortugues. El plàstic mata, però no sols a animals marins ennuegats per restes que floten en el mar, sinó que fragments de plàstic cada vegada més diminuts entren a la cadena alimentària i ens arriben a tots nosaltres. Partícules microscòpiques omnipresents a l’aigua que bevem, en els aliments que ingerim i fins i tot en l’aire que respirem. Els efectes nocius sobre la nostra salut són diversos.
Múltiples estudis científics han demostrat fefaentment que molts additius afegits a tots els plàstics són perjudicials per la salut. Cal recordar aquest nom, Bisfenol A, un additiu comú que presenta un efecte disruptor endocrí, això vol dir que imita el comportament de les hormones, interferint el seu metabolisme natural en l’organisme. I fins i tot en concentracions ínfimes produeixen mutacions greus a nivell cel·lular a ambdós sexes. Són aquests disruptors endocrins els responsables de l’augment de la incidència de càncer de mama i de pròstata entre altres. Aquesta exposició tòxica, hormonalment activa, seria també la causant de l’esterilitat i la mala qualitat seminal actualment tan generalitzada. Els fetus i els nens petits són especialment sensibles a aquesta disrupció endocrina.
L’OMS ha declarat que la disrupció endocrina és una crisi global.
Cal desterrar el plàstic de la nostra vida diària, especialment rebutjar el plàstic d’un únic ús, que ve a representar el 70 per cent de tot el plàstic i que contamina directament l’aigua de beguda i els aliments. Les botelles de plàstic representen més de la mitad de tot el plàstic descartat i una important font de contaminació.
I sabien, aquesta és molt bona, que per fabricar el plàstic d’una botella de litre i mig se necessiten 3 litres, sí, sí, 3 litres, un altre gran malbaratament.
La conclusió final és que l’aigua corrent és mil vegades més barata que l’ embotellada, no té plàstic que mata i està més controlada sanitàriament.
Per favor, deixem ja de discutir sobre els nitrats i centrem-nos en les botelles d’aigua embotellada en plàstic.
I tenir present que aquest malbaratament absurd de nitrats en els cultius, nitrats que contaminen els aqüífers, que després requereixen desnitrificadores, que malgasten quantitat d’aigua, per acabar bevent aigua plastificada, per increments ridículs de nitrats, només beneficia, i molt, a la industria petroquímica.
I si volem discutir sobre els nitrats, fem-ho sobre l’absurd excés de nitrats en els cultius i posem en marxa un cercle virtuós. Motiu d’optimisme. Estem escalfant el planeta entre totes plegades.
