Heu vist aquesta sèrie de la televisió espanyola, Las abogadas? Me la van recomanar fa uns dies i m’hi he enganxat. Sobretot, perquè està molt ben feta. També perquè tracta un tema i un moment històric, el despertar de la democràcia a Espanya, que m’interessa. I, a més a més, perquè hi surten personalitats que he pogut conèixer i, aquesta recreació fílmica, encara els mitifica una mica més. Allò de que la pantalla divinitza deu ser ben cert.
La cosa és que penso que sèries com aquesta, en els temps que corren, on res sembla que costi res, són ben necessàries.
Vivim un corrent de desafecció política; de persones que es canvien de jaqueta amb una facilitat esfereïdora, bàsicament, perquè molta gent es mou pel pur interès personal i no té en compte ideologies de cap mena. Una època on les organitzacions sindicals han de lluitar sense comptar amb l’estaló del col·lectiu treballador, com si les condicions del món laboral actual haguessin caigut del cel i mai no hagués fet falta lluitar per elles. Vivim una època en què les persones adultes no som capaces de transmetre als nostres joves que tot costa un esforç i un compromís, perquè nosaltres mateixos tampoc el tenim.
I aquesta sèrie, sobre uns esdeveniments històrics emocionants i terribles, parla d’això: de compromís, de conviccions, de persistència, de risc i d’altruisme. I de tot això n’anem molt mancats. Ens cal fer memòria i aplicar mesures correctores a la nostra societat. Si no l’heu vista, de ver que és molt recomanable!
