Hi ha vestits de Zara que han durat més temps al mercat que la moda de la transparència a Espanya. Ha estat desaparèixer l’amenaça per al sistema que suposava la nova política per tornar als vicis de sempre. Encara que avui sembli increïble, dos ministres del primer govern de Pedro Sánchez van dimitir en pocs mesos: una perquè havia aprovat un màster sense anar a classe i l’altre perquè temps enrere havia estat sancionat per Hisenda.
Han passat sis anys i sembla una eternitat. No fa tant que els partits competien per no dur imputats a les llistes i es prometia regeneració democràtica. La corrupció li va costar el govern al PP. Ara, en canvi, el PSOE fa marxandatge de «Free Bego» i aquí no dimiteix ningú. Ben al contrari, es calumnia des del poder polític els jutges que s’atreveixen a investigar-los.
La transparència, per tornar al començament, ha passat de moda. Fa uns dies explicàvem com els ajuntaments de Ciutadella i Maó s’han enfonsat en el rànquing nacional que la mesura. I encara que no publicar les agendes, les despeses de viatge o les declaracions de renda dels alts càrrecs és greu, encara ho és més una altra pràctica que no es calcula en aquests indicadors: la d’ocultar a la gent allò que té dret a saber.
Hi ha una tendència a tractar el ciutadà com un menor d’edat que no té capacitat per entendre un problema. Li acaba de passar a l’Ajuntament de Maó amb la crisi de l’aigua. Que diferent hauria estat tot si el mes de novembre de l’any passat, quan van descobrir els falls de la desnitrificadora de Malbúger, haguessin informat amb transparència del que estava passant i que, de forma temporal, desconnectaven la planta.
Però van fer el contrari, pensant que ho podien amagar a tothom mentre ho intentaven arreglar. Amb aquesta estratègia errònia han deixat que la pilota s’anés fent més grossa fins que, al final, ha esclatat. A veure qui ho arregla.
