En l’era de la comunicació, quan tenim a l’abast totes les tecnologies possibles per fer arribar qualsevol missatge en un temps rècord, és quan més falla. Informar de manera clara i efectiva continua sent un dels majors reptes per a qualsevol administració, entitat, empresa o centre educatiu i social. Fer-ho bé, en temps i forma, és gairebé impossible.
Record aquells primers correus electrònics, a principis dels anys 90. Eren molt senzills comparats amb els d’avui en dia. No tenien imatges, ni colors, ni formats de text especial. Els monitors de forma voluminosa i les pantalles verdes amb lletres blanques eren tot un clàssic. Havíem d’utilitzar línies de comandament per enviar i rebre. Transmetíem informacions més llargues a través de disquets i mòdems, i era molt frustrant cada vegada que es tallava la comunicació. Són el record d’una època en què la informàtica començava a transformar la manera de fer feina, i és fascinant veure la seva evolució.
Que a l’ajuntament de Maó se li hagi passat per alt una informació tan important com la dels nitrats de l’aigua potable, és increïble. S’ha produït un error en cadena, en el que s’han ajuntat moltes variants, però la més greu és que tota relació s’hagi centrat en un registre d’entrada. L’empresa que comunica, la regidora que l’ha de rebre, el tècnic/tècnica que no el gestiona, i també el qui l’hauria de controlar i no ho fa. És d’agrair que l’oposició mantingui aquella praxi d’anar un matí i repassar els llistats. Revisar expedients i assegurar-se que tots els procediments administratius es compleixen correctament, forma part de la feina fiscalitzadora.
Cada vegada costa més que les administracions comuniquin temes d’interès general o que responguin els escrits dels ciutadans. Ara quasi tot és exposar en les xarxes socials, realitzant una política centrada en el màrqueting i la imatge.
Açò també ens ho podem atribuir tot el personal treballador, independentment del sector. Avui tothom s’empatxa de la seva taula, i la majoria d’aquests llocs de treball, deixen d’oferir el bé comú. A vegades, sembla que les coses se’ns escapen de les mans. Estem venuts!
Informar de manera clara i eficient és l'única forma de vetllar per la transparència i la credibilitat. El problema de l’aigua de Maó ve d’enfora. L’any 2005 es van detectar les primeres concentracions de nitrats. El 2008 el Consistori fa roda de premsa advertint que el consum pot afectar a les persones vulnerables, envia cartes als domicilis i publica les analítiques a la web. El 2012 la Conselleria fa peticions constants perquè la majoria dels pous superen els valors permesos, però tothom la consumeix igualment, per desconeixement. El 2016 s’habiliten fonts públiques gratuïtes, i el 2021 la nova desnitrificadora permet que prop de 8000 domicilis disposin d’aigua apta per al consum. Des de llavors, cada estiu la situació d’abastiment és crítica: augment de població, calor i falta de pluja.
Maó ha de millorar els canals de comunicació, sens dubte. I de pas, que posi un vigilant jurat a les concessionàries com Hidrobal, per assegurar que un avís tan important no es limiti a un trist registre d’entrada.
