TW

«El món tal com està és insostenible, no podem seguir així!». Aquestes són paraules dures que el secretari general de l’ONU va pronunciar recentment i que va publicar el nostre diari, encara no en primera plana. A Antoni Guterres li toca alertar de tant en tant de la greu situació que se troba la humanitat: escalada bèl·lica ignominiosa, desigualtat econòmica estratosfèrica, crisi climática desbocada. No fa massa que ja havia pronunciat un altre ultimàtum davant els greus incendis forestals que se van reproduint en un punt i un altre del planeta. L’Amazònia està en flames, 11 milions d’hectàrees cremades. Les denses columnes de fum dels múltiples incendis a Canadà van travessar l’oceà Atlàntic i la calima va impedir la visió nítida de la superlluna de l’agost passat.

«La humanitat ha obert les portes de l’infern», va proclamar espantat. També m’espanta a mi ara només escrivint les seves paraules.

La situació és molt greu. I cal que ho sabem totes. Patim un càncer planetari avançat i aquest greu diagnòstic ens està posant en marxa. Molta gent petita en llocs petits fent coses petites estan canviant el món. És l’hora de la revolució dels pobles assegura amb una oratoria magnífica el president de Guatemala Gustavo Preto en el faristol de les Nacions Unides a tots els presidents del món i a tot el món. I aquesta vegada no serà una revolució sagnant sinó una revolució generosa. Som-hi totes plegades.