Ja sé que les prediccions de l’horòscop no tenen validesa científica, però a les persones del signe balança açò no ens preocupa gens. Com sap tothom, és el setè signe del zodíac i el seu símbol no correspon a un ésser vivent. Ni un peix, ni un escorpí, ni una cabra, ni un brau… una balança. Diuen que és de l’element aire i es relaciona amb la creativitat artística, la recerca de l’harmonia, la diplomàcia, l’amor pel debat, el diàleg i la resolució pacífica dels conflictes. Haurem de reclutar un ranxo de persones d’aquest signe, per veure si ens ajuden a posar pau i aturar tantes guerres horribles que dessagnen i embruteixen la humanitat sense treva.
Per conèixer les persones i el seu futur, podem explorar el cervell com un investigador rigorós o mirar la posició de les estrelles com un astròleg. De qualsevol manera, a vegades encertarem i moltes més ens equivocarem. Esteim envoltats de misteri, d’ignorància i, en el nostre cas, d’aigua com qualsevol altra illa.
La recerca de l’harmonia és un vell i bell ideal. Una aspiració permanent, donat l’estat natural de dissonàncies, conflictes, disputes i baralles interminables. Si estudies història, quedes fet pols quan veus tants de morts i tant de patiment. La guerra, l’assassinat, la tortura, l’esclavitud o les lluites pel poder no són un invent modern. Probablement, són tan antigues com la mateixa humanitat. Encara que diguin que hem evolucionat, no es refereixen a aquest costum de matar-nos els uns als altres. I açò que hi ha un manament ben clar que diu: no mataràs.
Prest ens oblidam de les guerres anteriors i ens interessem per les de més actualitat i proximitat. Ucraïna, Gaza, Síria, Sudan… segur que n’hi ha moltes que no coneixem. Les notícies no poden abastar tota la realitat, només fan una selecció. Les possibles guerres que ens poden afectar directament són més sensacionalistes que aquelles de més enfora, amb incomptables víctimes anònimes. Ja ens semblen molt llunyanes: la guerra dels Balcans o antiga Iugoslàvia, les Malvines, la del Golf, la d’Iraq, d’Afganistan… Podem protestar contra les guerres, però no podem ni sabem aturar-les. Moltes guerres s’acaben quan hi ha vencedors i vençuts. Quan la destrucció i la mort han fet estragos. Ningú es vol rendir i poques s’aturen abans de començar. Tal vegada la diplomàcia evita escalades bèl·liques, igual que la policia evita molts atemptats terroristes. És difícil agrair allò que no ens arriba a ferir gràcies a les mesures preventives. Ni tan sols ens assabentam de l’amenaça.
La inconsciència i comoditat en la qual vivim fa que els esclats dels conflictes ens agafin per sorpresa. Qui pot preveure el caos i la destrucció, quan tot semblava anar bé? Amagar el cap sota l’ala no és exclusiu dels estruços.
La balança, a més de signe del zodíac, s’ha utilitzat per simbolitzar la justícia. I no perquè hi hagi d’haver un equilibri entre jutges progressistes i conservadors. Amb tants d’avenços mèdics, la justícia ja no és cega, ara té un ull que mira a cada banda. Quan un Fiscal General de l’Estat és guenyo, amb un ull mira la llei i amb l’altre, al Govern.
La pau mundial és un objectiu massa ambiciós donades les nostres dèries i misèries. Ni tan sols al nostre país som capaços de conviure sense odi. Tal vegada hem de ser més humils i concentrar-nos en assolir una miqueta més de pau interior. Del cor de l’home, podem llegir a Marc 720-23, surt tot el que és bo i tot el que és dolent. Aquesta sí que seria una autèntica revolució.
