No sé si hi ha precedents d’un fitxatge a la televisió pública que abans de signar-se hagi provocat la destitució de la presidenta del canal. Va passar amb David Broncano i el cessament d’Elena Sánchez, allà pel mes de març, perquè no veia clar els nombres ni les clàusules d’un contracte blindat per dos anys amb la seva productora. Hi havia, però, un altre Sánchez que tenia un gran interès a dur endavant l’operació.
L’objectiu de la jugada, de tots conegut, era fer ombra al programa líder que emet una cadena privada a la mateixa hora. Tot perquè, un dia a la setmana, Pablo Motos fa una tertúlia crítica amb el govern. Com també ho són les notícies de Vicente Vallés que s’emeten abans d’«El Hormiguero». A La Moncloa ni obliden ni perdonen.
Una vegada que TVE ha donat per perduda la batalla pels informatius amb Antena 3 ha canviat d’estratègia. En una decisió també insòlita, ha decidit retallar quinze minuts la durada del «Telediario» per avançar l’inici de David Broncano i rascar espectadors mentre a la competència continuen amb les notícies. Una curiosa escala de prioritats per a un canal que presumeix de ser un servei públic.
Han canviat el bloc de notícies culturals, els esports minoritaris i la previsió del temps per un programa d’humor que, estarà molt bé per als seus seguidors, però al final s’ha fet cèlebre per demanar als entrevistats quant de doblers tenen al banc i cada quant practiquen sexe. Es veu que RTVE, amb una plantilla de 6.600 persones i un deute acumulat de 700 milions, no disposava de prou mitjans propis per cobrir aquest buit a la programació.
La paradoxa d’aquesta operació política pagada amb els doblers de tots és que la víctima en la batalla per les audiències no ha estat Pablo Motos sinó el programa més polititzat i més d’esquerres que s’emet en aquella hora a la televisió generalista: «El Intermedio» de La Sexta. Qui li havia de dir a Pedro Sánchez que, després de la presidenta de TVE, la segona víctima de David Broncano seria El Gran Wyoming.
