TW

Un cop recuperat de la feixuga volta a l’Illa feta a peu el mes d’agost passat, cala a cala, m’he animat a tornar a escriure els «esquitxos» quinzenals compromesos amb es Diari.

De fet no sabia exactament com re emprendre el camí, però he observat que aquestes columnes (hi ha qualque malcriat que els denomina «calúmnies») acostumen a ser a la secció «Opinión» i no a altres seccions, com ara «Local», «Sucesos», «Deportes», «Cultura», «Mira Menorca». «Agenda» o «Anuncios clasificados», ni molt manco, a la plana de les esqueles.

Per tant, caldrà saber què hi té cabuda    a la secció «Opinión» i m’he molestat en mirar què diu en Moll al seu diccionari. Una primera accepció és «Manera de jutjar sobre una qüestió; concepte que es té d'una cosa qüestionable». Ja hi som!, vol dir que es tracta de jutjar i tot d’una em ve al cap allò de «no judiquis i no seràs judicat». Per tant, millor no opinar encara que posin els meus esquitxos a aquesta secció des Diari. Però si no convé judicar no sé exactament per què escric l’esquitx. Segurament serà per no caure en el parany tan emprat actualment de dir les bestieses més estrafolàries, sense cap fonament, i tan sols per enlluernar a la gent que tenim al voltant.

Continuant amb aquestes reflexions, he recordat el llibre de D. Santiago Ramón y Cajal titulat «Charlas de café», publicat quan l’autor tenia prop de 70 anys i que és un conjunt, segons diu el subtítol, de «pensaments, anècdotes i confidències». La seva relectura m’ha sorprès per la fondària i precisió de les idees i «opinions» del premi Nobel de Medicina de l’any 1906 que, per cert, es pot llegir per internet absolutament de franc.

Res a veure amb les xerrades de cafè habituals avui on, a més de que tothom ho sap tot i més, especialment de futbol i de política. Pel que fa al futbol masculí (el femení encara no és prou conegut) possiblement tenim uns quants milions de seleccionadors nacionals de primera línia.    He recordat a Antonio Fraguas (Forges) quan definia un partit polític anomenat «P.O.P.» -acrònim de «Partido de la Oposición Permanente»-    que vol dir que els seus components s’oposen a qualsevol cosa que proposin altres partits i que solen ser col·legues d’un altre partit conegut per «P.A.B.», que significa «Partido de Apoyados en la Barra» -del bar, és clar.

Les bestieses de l’esquitx d’avui ja han arribat a la xifra de 2.390 espais i ho deixaré estar.