El vocabulari eròtic, els eufemismes i metàfores sexuals són un tresor lingüístic, una aportació del poble que ralla en pla de manera enginyosa. Unes ens sonen malament o ridícules, altres fan gràcia i si volem salvaguardar la nostra estimada llengua, totes són indispensables.
«Xona» era una paraula molt emprada, fa referència de forma col·loquial a la vulva, el conjunt d’òrgans genitals femenins que es troben localitzats a l’exterior del «forat de baix». En són similars el vulgar cony, molta gent fa servir ‘xotxo’ o ‘xomino’ i també figa, poma, patata, flor, conill...
Per desaprovar l’actitud de fluixedat, manca de força o tensió d’algú al fer una feina, es diu «Quina xona que té!» i per esmenar a qui es queixa per coses insignificants, es fa servir en un to afectuós «No siguis xona!».
Estar enxonat, no vol dir anar calent, mogut o encès, sinó que estàs rendit, afectuós, amorós i en definitiva penjat per una dona. -En Miquel no ha vingut a entrenar... -Està enxonat! Exclama un company.
L’Enxonament és idò aquell estat de fascinació i encantament, en què es necessita estar a prop de la persona estimada compartir-hi tot el temps possible. És el cas del nostre jove esportista, que dona a l’estimada del seu cor dedicació exclusiva, canviant les seves rutines i aficions. Ara bé, diferent és un home sotmès a la voluntat constant d'una dona, també serà batejat com a «enxonat»
Remarcar que l’enxonament no és només estar enamorat i bojament acaramel·lat. L’atracció, el desig sexual i estar-lo satisfent amb continuïtat hi són consubstancials. Estar enfigassat és una capacitat que tenim al cervell i que al llarg de la vida, és de les coses més escasses i meravelloses que ens poden succeir. Crec que el nostre jove futbolista serà baixa bastant de temps.
