Hi ha qui està grassot perquè és molt menjador, sa boca el perd i a més no vigila el que menja. Quan s’està molt gras la cintura i el panxer adquireixen grans dimensions i les popes pengen per tot el cos. Estar greixós representa un risc per a la salut física i emocional.
No és que una persona panxuda mengi tot el dia, sinó que té el mecanisme de la sacietat alterat, fa grans panxons i s’omple fins que s’afarta, queda rodó i està que rebenta. Si per paga es lliura a la bona vida amb nul·la activitat física la situació es posa pitjor, fins al punt que aquesta persona està que peta, col·loquialment en deim que està «gras com un porc», «gras com una pera» o que «garà un tro».
Aquests voluminosos sants cossos -donasses i homenassos- haurien de prendre consciència i mirar d’aprimar-se una mica. Lògicament no és fàcil recuperar l’equilibri en el menjar i transmutar-te en un menjamiques.
En els multitudinaris Jaleos plens de gent pitjada, sense gairebé poder moure’t, et dones compte del gran nombre de persones que hi ha amb excés de pes. En aquestes situacions de fricció de cossos, els panxuts fan puesto, s’obren camí a panxades, et freguen ses seves carns, donant cops amb la panxota sorprenentment forta i popa de suor.
No voldria semblar delicat, refinat o finolis, però he de dir que és una situació incòmoda, de la qual no sempre en pots fugir i que resulta desagradable. Que tinguem unes molt Bones Festes de Gràcia!
