La religió

Aquestes obvietats serveixen per subratllar interconnexions interessants i que solen tenir actualitat: el diàleg de la religió amb la cultura i amb la política. Un sembla innocent i l’altre no tant, però ambdós són perillosos quan es malinterpreten o manipulen deliberadament. Sobre el primer, el místic, lligat a l’individu, afaiçona també part de la vivència comunitària: devocions compartides, celebracions col·lectives... D’aquí que els individualismes solen causar rebuig. Recordau la Inquisició? Però què seriem sense el llegat artístic de contingut cristià que reforça, a més, el sentit identitari? Sobre el segon, el maneig del poder, per interès, ha establert amb facilitat lectures que sovint han acabat per adulterar el sentit original espiritual. Però quina seria la nostra història si s’eliminàs el suport de l’administració? Ambdues vies tenen conseqüències en l’elaboració del patrimoni historicocultural, però també en la seva conservació i restauració. El més contraproduent és perdre el sentit de l’equilibri, la desinformació i la manca de responsabilitat.