La darrera vegada que el Consell de Menorca va treure unes ajudes per als perjudicats d’un fenomen meteorològic extrem, la pedregada de l’any 2022, va tardar 18 mesos a resoldre-les. Tot apunta que amb els afectats per la DANA, que són molts més, hi haurà més agilitat. El mateix s’hauria d’aplicar al Govern balear, que ha anunciat la seva pròpia línia de subvencions, i al Govern central, que decidirà si es fa o no la declaració de zona catastròfica. Un mecanisme extraordinari que s’activa per incendis, inundacions, terratrèmols o erupcions de volcans. A Lorca i La Palma ens podrien explicar la seva experiència amb la burocràcia.
Amb el que no hem estat gaire ràpids és en la recuperació de les platges. Cala en Porter fa més d’una setmana que està tancada i fins ara només s’han retirat les palmeres caigudes. Quina diferència amb la celeritat amb què es va autoritzar, a principi de l’estiu, la retirada de les pedres de l’aparcament.
La DANA ha posat en relleu moltes deficiències a Menorca. De la neteja dels torrents a l’activació dels mecanismes d’alerta a la població, però val la pena aturar-se en una xarxa de depuradores que s’ha vist completament desbordada. No és casualitat que bona part del litoral s’hagi tenyit de marró en els darrers dies, i no pel fang precisament. Les analítiques han detectat restes fecals a Son Bou, Cala en Porter i Fornells, a més de sospites extraoficials a SonSaura del Nord i Ciutadella.
Fa anys que tenim un dèficit greu en la depuració d’aigües, perquè moltes estacions són antigues, treballen al límit de la seva capacitat i no permeten aprofitar l’aigua perquè els falta el tractament terciari. Amb les depuradores que aboquen a la mar a través dels emissaris submarins no veim el que passa, però amb les que ho fan dins els torrents i les zones humides, com el Prat de Son Bou, sí. No es tracta de negar l’evidència sinó de posar-se les piles per revertir aquesta situació.
