Fa mesos que algunes persones des de l’àmbit polític i periodístic diuen que l’estadística d’atur oculta la realitat, per mor de l’increment dels fixos discontinus, boni bé transmeten la idea de que s’està enganant i que és una conseqüència de la Reforma Laboral aprovada pel RDL 32/2021 i convalidada en el plenari del Congrés de Diputats, el 3 de febrer de 2022. Hom arriba a llegir coses com «anomalía estadística», i que l’actual estadística, és «triomfalista» i no reflexa la realitat, entre altres coses per l’elimininació dels contractes d’obra i servei. Però és així?
El primer que s’ha de dir és que el 14 de març de 1985, el BOE va publicar «l’Ordre d’11 de març de 1985, per la qual s’estableixen criteris estadístics per al mesurament de l’atur registrat» , fa 39 anys que els fixos discontinus, no apareixen com aturats a les xifres d’ocupació que es fan públiques cada mes, i des de fa molts anys, és competència de les comunitats autònomes comptar els aturats i treballadores/os en actiu després d’assumir les polítiques actives d’ocupació, el que va motivar mitjançant la Llei 7/2000 la creació del Servei d’Ocupació de les Illes Balears (SOIB), on va tenir un gran protagonisme i fou el seu primer director, el ciutadallenc Pere Mascaró Pons. Per tant si les xifres d’atur han deixat de ser un indicador fiable, no és per la Reforma Laboral, en cap cas, sinó per l’ordre de 1985.
Els fixos discontinus, igualment que un fix a temps parcial, no és un treballador precari, com sí ho eren els contractats amb la modalitat d’obra i servei, contracte que ha estat eliminat sense excepcions i era utilitzat en moltes ocasions en frau de llei. Certament, un fix discontinu té dret a cobrar atur o prestacions de subsidi en funció del temps cotitzat, dret que amb les «reformes laborals del PSOE i PP» ha minvant al llarg dels anys, ara s’ha d’haver fet feina 12 mesos per tenir dret a cobrar l’atur, quan durant molts anys ja es podia accedir amb 6 mesos cotitzats i molt abans, amb 3 mesos cotitzats… és a dir, no només fa boni bé quaranta anys que no apareixen els fixos discontinus a les estadístiques d’atur, també fa els mateixos anys que cobren atur i abans en un percentatge molt més alt que actualment. Hi ha una confusió o desconeixement en creure que pel fet de cobrar atur ets un aturat o has de figurar com a tal, ja que el dret a prestació dels fixos discontinus és una conquesta social de la que hauríem d’estar com a mínim orgullosos, la jurisprudencia i milers de sentències avalen que un treballador fix discontinu, és a nivell jurídic un treballador fix a tots els efectes, cosa que no eren els treballadors contractats amb la modalitat d’obra i servei o els eventuals per motius de la producció etc., i en aquests quaranta anys no ha canviat la manera de comptar, en canvi sí l’accés dels fixos discontinus a la prestacions per desocupació que com he comentat han empitjorat.
Un altre motiu de confusió és pensar que precarietat i estacionalitat és similar, i vet aquí que la nostra economia i per tant el nostre mercat laboral i la població activa de les Illes, és estacional, però no té per què ser precària com ho era fins abans de la reforma laboral de 2021 que en aquest sentit ha millorat la situació de milers de treballadores i treballadors.
Sense cap mena de dubte, el debat sobre la fórmula estadística per comptar els aturats es pot obrir, i en una economia amb un índex elevat d’estacionalitat, hi ha més derivades que allà on hi ha una sistema productiu més estable, però s’ha de tenir també en compte que la manera de comptar «aturats» ha de ser la mateixa a tot l’Estat i els fixos discontinus representen un 3,5% aproximadament, del total d’assalariats actius a l’Estat, en canvi a Balears el percentatge durant l’estiu supera el 30%, però en cap cas es pot dir que les xifres de l’estadística actual són un indicador no fiable i menys encara que açò és fruit de la reforma laboral.
