Aquesta vegada no hi ha hagut roda de premsa. Enrere queden els anys en què Coia Sugrañes era batlessa d’Alaior i convocava els periodistes per anunciar les rebaixes fiscals que s’anaven a aplicar dins el nou pressupost. Oferia el titular d’haver reduït l’IBI quatre vegades entre 2011 i 2019, fins a situar-lo com el més baix de Menorca, es presentava com a exemple de bona gestió, assegurava haver sanejat les finances municipals i presumia de tenir la despesa ben controlada.
Alguna cosa deu haver canviat a Alaior en aquests darrers temps perquè dimecres s’hagi convocat un ple extraordinari amb set pujades de taxes i impostos. De cop i sense anestèsia. L’IBI, que deu anys enrere era del 0,54 per cent, passarà a ser del 0,71. De ser el més barat passa a situar-se entre els més cars, mentre que la resta de tributs s’incrementen entre un 10 i un 20 per cent, inclosos fems, circulació, obres i plusvàlues, entre d’altres.
Som al davant d’un gir de 180 graus en el discurs del PP d’Alaior i es troben a faltar les explicacions. Encara no sabem quina previsió d’ingressos té l’Ajuntament amb aquest ajust fiscal ni tampoc, i açò és el més important, a què es pensen destinar els doblers que s’ingressaran de més. Serà per finançar una despesa corrent que s’ha desbocat o servirà per afrontar algun dels grans projectes que el municipi té encallats?
L’interventor municipal ja avisava des de feia temps que la situació financera del municipi és preocupant. I que l’estalvi municipal que s’ha generat, entre d’altres, per la baixa execució de les inversions, s’estava destinant a finançar despeses generals no previstes correctament dins el pressupost, com les nòmines del personal, la neteja d’edificis o la gestió dels equipaments públics.
Si els vesins d’Alaior han de fer ara un esforç per revertir aquesta situació, que sigui amb el compromís que les coses dalt la sala es faran millor.
