Ring.. ring...
- Bon dia, per servir-lo.
- Hola, voldria rallar amb en Bep per si vol fer un ring... ring sobre els nous esnobs. Digue-li que som en Sebastià.
-En Sebastià de Ciutadella?
-Sí, vaig anar a escola as Born amb ell, amb Don Andrés.
-I què tal era mon pare, a escola?
-Era, com t’ho diria?, una persona discreta i observadora, un poc poruga, tenia por de tot. Però sempre treia es diploma, es punyetero aquest. Però, amb qui rall?
-Res, som sa filla segona, sa d’enmig. Però ara ell no hi és. M’ha dit que si algú li telefona que li digui que aquesta setmana no hi ha ring... ring. Que és setmana de festes, a Alaior. Trob que ha anat a cas barber.
-Sa d’enmig, eh. Bono, idò, serà setmana que ve. Has estat molt simpàtica, jove. Més simpàtica que ton pare, que toca un poc d’eixut. No li diguis, eh!
-No es preocupi Sebastià. Ell ja ho sap.
Ring... ring...
-Bon dia, què volia?
-Oye, soy Johnny Pacheco desde Minessota. Està mai fren Bep? Necesito saber su opinión.
-No, no està, se ha ido está mañana a buscar caracoles.
-¿En un árido verano?
-Esto me ha dicho que dijera, a lo mejor ha ido al mercado de Maó. Si quiere que le deje algún mensaje.
-Bueno, sí. Cuando venga dile que he llamado, que he pensado llegarme hasta la isla para proponerle un negocio: montar con él una galería de arte internacional, con mis contactos seguro que triunfamos. He visto que en un año se han abierto una docena de galerías en Menorca. Allí hay una mina, en caso contrario, ¿quién lo entiende?
-No creo que él quiera jugar. Está jubilado, hace lo que le da la gana. Bueno, al menos así lo cree. Yo lo veo como muy en su karma como para meterse en negocios de incierto futuro.
-¡Incierto! Bueno, al menos que me dé un par de consejos.
-Ya se los doy yo, que soy su hija mayor. En primer lugar, al nombre de su galería, por supuesto en inglés, le ha de añadir la palabra Luxury. Ahora en Menorca se lleva mucho la luxury. Hay hoteles luxury, restaurantes luxury, tiendas de zapatos luxury, però nos faltan galerías de arte luxury. En segundo lugar, abra su galería en un lugar recóndito, que no salga en el Google maps. Cuánto más difícil llegar, más se gastarán.
- Understood, lo tendré en cuenta.
Ring… ring…
- Bon dia, que hi seria en Josep?
- No, ho hi és.
- Amb qui rall, per favor?
- Jo som es fill petit. Mon pare ha partit a cercar bolets, avui matí.
- Bolets! Si som dia nou d’agost.
- No sé, açò m’ha dit que digués si qualcú telefonava.
- Bé, com que veig que té es mòbil apagat, digue-li que som en Josep Bagur. Que estem a divendres i encara no ha enviat el seu ring... ring.. d’aquesta setmana. Que hem de tancar s’edició ja. Tenim tot es personal que vol anar a Sant Llorenç i hem de deixar tancat com més prest millor.
-Li ho diré. En realitat m’ha dit que digués que ha anat a cercar bolets i jo sé que ha anat a cercar en Puigdemont aquest. Ell diu que si és capaç de fer-li una entrevista avui guanyarà el premi Pulitzer. Amb setanta anys i encara somia rotllos.
Ring... ring...
-Bon dia, que hi seria en Bep. De part d’en José Luis Benejam.
-Qui, es batle d’Alaior?
-Sí, i vostè qui és?
-Jo som sa sogre, que he vingut a fer pastissets i mantecados. Ja s’ho pot pensar, amb sa calor que fa. Per cert, com està ta mare?
-No pot estar millor, senyora, Així que vostè és sa sogre? És que ses sogres són lo millor que hi ha, estic realment emocionat per aquesta fabulosa coincidència pròpia de la idiosincràsia del nostre poble únic en el món.
-Ara no l’acab d’entendre.
-Bé, és igual, perdoni, és que m’he embalat. Li pot dir que s’hi posi?
-No, no s’hi pot posar. Encara que volgués, no s’hi podria posar. No hi és. És a sa Comparativa a comprar farina. Li diré que el cridi quan arribi. Miri, ara sent sa porta, tal vegada és ell... (renou de porta i pevades, que diuen a Alaior).
-Hola, Bene, com va?
-Res, Josep. Et telèfon per felicitar-te ses festes de Sant Llorenç.
-A jo? Personalment? Quin honor més gros! Vols dir que telefones un per un a tots els alaiorencs per a felicitar-los les festes?
-Enguany només és una prova aleatòria, però la idea és fer-ho l’any que ve. Hay que estar al loro, Bep. Per cert, com ho tindries per fer el pregó de l’any que ve?
-Quina cridada més rara! Segur que ets en Benejam?
-No, hombre no. Som en Lluís López. T’he fet aquesta broma amb un programa d’intel·ligència artificial. Ha, ha... t’ho has cregut, eh! Bono, que passis unes bones festes. Ja saps que a ca na Divina posam bona música. Si demà matí passes a fer sa volta des casats estàs convidat.
