Vull pagar els imposts que em doni la gana i exigir un finançament singular, si no és així, em sentiré agreujat per altres que sí que el tenen (de pas que em legalitzin s'hortal). Vull que les meves condemnes judicials siguin esborrades del Codi Penal, si no és així, amenaçaré l'estabilitat nacional. Vull que tothom em pagui el sou i tributar només per qui jo vulgui, si no és així, em sentiré agreujat i no cooperaré amb el repartiment plural de tributs (pressuposts a fer punyetes). Vull tenir dret a decidir per a mi i pels que només jo digui i així poder aspirar a la nostra independència, però els que jo no accepti hauran de callar, si no és així, rompré la baralla i que Déu reparteixi sort, a més, em tornaré a sentir oprimit... I senyores i senyors, així fins a l'infinit! (i més enllà!).
Ah, i vull reescriure al meu gust l'Article 14 de la Constitució. Què és això que tots som iguals davant la llei sense que prevalgui el lloc de naixement o la raça? Això és d'en Franco! El nou article dirà així: «Hi ha ciutadans de la península Ibèrica que tenen més drets que altres, i aquells amb més drets, pel fet de ser d'una regió històrica, podran reescriure la llei al seu gust... per la gràcia de Déu». Idò!
Si no pot ser o no puc fer tot el que dic, o la baixada de pantalons no és fins a l'altura que jo digui, llavors formaré un grup d'embravits defensors de la pàtria, o un comitè que defensi el capdanser esperit de la república, perquè tallin carreteres, cremin contenidors, bolquin cotxes, tirin pedres i muntin el caos a l'aeroport... Això sí, tot serà de forma democràtica perquè tinc dret a protestar, pacíficament, és clar. Per què, on veieu vosaltres la violència en tallar carreteres a la força, cremar contenidors, bolcar cotxes (dels altres, clar), llençar pedres (a qui no són dels meus, clar) i fer que els viatgers estiguin obligats a passar por?
Encara més, si no m'agrada el que la justícia dicti, l'insultaré i menysprearé, ja que aquesta és menyspreable si no em dona la raó. Anomenaré a qui la dictamini com a «fatxes amb toga»... En definitiva, que tinc la superioritat moral que la meva pàtria (que comença i acaba allà on jo vull, no on diuen la història i la geografia) m'atorga pel dret que la meva raça em dona de forma innata. I si algú em diu supremacista, als jutjats ens trobarem, i llavors, si tampoc em donen la raó els jutges, que Déu els torni a agafar confessats! A ells, i a qui els col·loca. Ho desestabilitzaré tot si no es fa el que dic. Fins i tot muntaré ambaixades arreu del món per fer mala premsa d'aquell país que no pensi que el meu té més drets que els altres. Ah, i a la premsa, li diré que és venuda, tendenciosa i miserable si no és del meu credo. Ignorants els que no pensin com jo... Jo, que sols pixo colònia! Jo, jo i més jo!
Tornaria a començar l'article parlant seriosament, però avui dono la importància que es mereix la desbarrada. A més, la columna és limitada, així que sols estiraré de la RAE. Que cadascú tregui les seves conclusions...
Greuge: Ofensa a la fama o a l'honor d'algú. Tribut: Obligació dinerària establerta per la llei, l'import de la qual es destina al sosteniment de les càrregues públiques. Independència: Llibertat, especialment la d'un Estat que no és tributari ni depèn d'un altre. Oprimir: Sotmetre a una persona, a una nació, a un poble, vexant-los, humiliant-los o tiranitzant-los. Violència: Acció violenta o contra el natural mode de conducta. Por: Angoixa per un risc o mal real o imaginari. Justícia: Principi moral que porta a determinar que tots han de viure honestament. Insultar: Ofendre a algú provocant-lo i irritant-lo amb paraules o accions. Supremacisme: Ideologia que defensa la preeminència d'un sector social sobre la resta, generalment per raons de raça, sexe, origen o nacionalitat.
Si tot això us sembla escrit per un caganer mal (o ben) col·locat al betlem, si amb aquest malintencionat i «feixista» article no us indigneu, doncs recordeu que encara m’hi queda una cosa: Sempre puc ser amnistiat per mor d'allò que manté en el poder als qui es deixen posar preu, als qui defensen com a valor ser un ‘Tarzan’ que no amolla una liana fins a amarrar-se a una altra, als qui defensen que la cadira els pertany per superioritat moral autoatribuïda.
Amnistia, tornant a la RAE, significa: «Perdó d'una certa mena de delictes, que extingeix la responsabilitat dels seus autors»... Doncs a mi, la primera pregunta que em ve al cap és: Qui té potestat ètica i jurídica per dir quins són els delictes dels quals es pot extingir la responsabilitat? La segona, retòrica que es contesta sola: Són dignes d'amnistia aquells que amenacen en tornar a cometre el mateix delicte pel qual se'ls han d'amnistiar? I la tercera, que és quasi qüestió de fe: Quantes vegades hem de posar l'altra galta? «Mala es esta justicia, que por lo que a unos premia, a otros se nos castiga».
Així que per acabar aquest despropòsit d'article, ara, que la meva bipolaritat política i polièdrica versió de les coses em demana si es pot reclamar la reindependència d’una part d'aquella terra que s'ha independitzat d'una altra, però que vol tornar lliurament a aquesta altra, cridaré: ¡Qué Viva Tabarnia!
I... Ponent independent!
Qualsevol similitud d'aquest escrit amb la realitat és... pura coincidència!
