Es Castell és el poble de les tres cales. Despusahir vaig rallar de Cala Corb, ahir de Calesfonts i avui li toca a Cala Pedrera, la menys coneguda.
D’al·lot s’hi podia anar tocant vorera, partint de Calesfonts i passant per les cases de Santa Anna arribàvem a Cala Pedrera, però la construcció de la urbanització del mateix nom ara no permet fer el camí d’en primer. Molt ha baratat aquesta cala que quasi cap foraster la coneix. Podria tenir arena, però quasi no en té; podria tenir un accés fàcil, però tampoc; podria ser un lloc especialment concorregut per banyistes poc exigents, però, per regla general, no hi ha quasi ningú. En resum, tot el contrari de Macarella i altres.
De tant en tant, apareixia un grup de soldats, en calçotets blancs que, els agradés o no, s’havien de remullar a les ordres dels comandaments militars, normalment qualque sergent. Altres vegades apareixia un grupet del que ara en diuen homosexuals i abans ‘mariquitas’, que anaven a nedar a un recó discret i poc freqüentat.
Per tal de poder escriure aquesta columna he fet una incursió a la cala i us he de confessar que els records i la realitat són prou diferents, però un servidor ja s’atraca als 80 i res no és igual.
Una cosa que em volta pel cap era l’excavació d’una cova, crec que l’única de la cala, on hi vaig participar, encara que no massa intensament i que us comentaré, d’acord amb la meva memòria. Record que una tia meva, n’Aguedita ‘Segó’, que tenia una botiga d’«Efectos Militares i Navales» va demanar permís a no sé quina autoritat per poder fer una cova, semblant a les de Calesfonts. Allà, quan arribava qualcú, li entregaven un pic per anar fent forat. Jo mateix hi vaig col·laborar. I, miraculosament, a un parell de metres de la vorera van fer un pou d’un metre de fondària que treia aigua dolça. Ara la cova ja no té porta i és un simple forat.
Eren altres temps, certament.
