Quan la calor és insuportable, no passa un bri d’aire ni fa un alè, diem: fa una calorada! Quan sues com un porc, beuries líquids o menjaries una tallada de síndria fresqueta tot es dia, quan no vols fer-ne ni un brot i si surts al carrer agafes un acalorament, per descriure aquesta ardor, tenim paraules i dites abundants.
La calor pot ser intensa, sufocant, angoixant, rigorosa, tropical, tòrrida, canicular i en les greus onades provocades pel canvi climàtic: espantosa, horrible... inaguantable!
Si la calor és humida duita pels vents xaloc, migjorn o llebeig, es nota una bullentor de l’aire encalmat com un baf, d’aquest ambient en diem «xafogor» i a sa vorera que «fa calitja». Si és seca, solem emprar expressions com ardor, calda o caliu. Ambdues si son rigoroses fan exclamar: no sé si aguantarem aquesta calor!
Amb la invasió d’una massa d’aire càlid, la sensació climàtica és que «Fa basca», si a més la insolació és intensa, fa «un sol de justícia» que cau a plom, pega de ple, torra i crema, tot junt ens aboca a una calor de mil dimonis, que «fa grinyolar els cans» o «els fa anar per ses voreres». Segur que «esteu morts de calor» i «s’aigua de la mar sembla pixat de mona».
Quan la calor és tan abrasadora es diu que «fa un foc», expressió que no té res a veure amb «hi ha un foc del Toro» referida a discussions o conflictes violents. Si uns «obren foc» matant més de mil persones en qüestió d’hores, utilitzen hospitals i compatriotes com escut, i si els que històricament sempre havien estat perseguits, expulsats i víctimes, ara són amants de la barbàrie militar, de fer la guerra a la manera dels pobles bàrbars considerats inferiors, arrasant-ho i passant-ho tot a «foc i sang»... Allà sí que «fa un foc»!
