Finalment, Joe Biden s’ha apartat del camí electoral (dir-li cursa resulta totalment excessiu). Retirar-se a temps és una acció generosa que dignifica la persona; retirar-se a destemps, com ha fet Biden, encara pot suposar una acció cívica.
Hi ha l’expressió: «fer un pas al costat» que massa sovint substitueix la clàssica «fer un pas enrere». Un pas al costat és allò que feren Felipe González i José María Aznar, i el que pretenia fer Artur Mas; val a dir, un gest que suposa retirar-se sense anar-se’n. Mentre que fer un pas enrere implica una renúncia sense cap presència rellevant ni més pretensió. Encara hi ha una altra manera de marxar, com és la de, simplement, aturar-se; aturar-se dins la marxa inexorable del corrent general.
Joe Biden, trontollant i carranquejant, s’ha resistit, fins al temps de descompte de la segona part de la pròrroga, a fer el pas necessari per sortir del camí més que incert cap a la reelecció. Un camí on segurament hauria estat trepitjat sense contemplacions per un candidat de mala petja, com és Donald Trump.
Igual que en Amèrica, en el continent euroasiàtic també n’hi ha molts que haurien de fer un pas al costat, enrere, o cap a la via morta.
