El problema existeix, però Vox no és la solució

Quan Santiago Abascal va decidir presentar aquella moció de censura amb Ramón Tamames de candidat vaig sospitar que el líder de Vox no fos en realitat un agent infiltrat del CNI amb la missió de torpedejar l'alternativa a Pedro Sánchez i impedir un govern de la dreta.

Després de fer-li aquell favor al PSOE ara ha decidit fer-ne un altre al PP. Núñez Feijóo no hauria pogut rebre una millor notícia aquest estiu que la ruptura unilateral dels pactes a les autonomies. Manté intacte el seu poder territorial, ara en solitari, i es treu de damunt el llast d'uns acords que l'electorat va castigar a les eleccions posteriors. Un negoci rodó.

Noticias relacionadas

Limitar no és ofegar

Más noticias relacionadas

Cosa diferent és veure què passarà amb la divisió definitiva de l'electorat conservador i si açò no acabarà beneficiant, de rebot, els socialistes. El PP es menjarà una part de l'electorat de Vox, però la majoria absoluta esdevé impossible si no negocia amb el PNV i Junts, una pel·lícula que mai no acaba bé.

Es pot deduir que l'objectiu d'Abascal és emergir a Espanya com l'única alternativa als partits de l'establishment i no com un soci submís dels populars. Per aconseguir-ho, agitarà el fantasma de la immigració descontrolada, però l'interessa més batre el PP que arreglar un problema real i de fons.

Seria un error de Feijóo i Sánchez pensar que no han de fer res per afrontar una possible crisi de convivència. No es tracta de negar l'assistència humanitària a ningú, sinó de prendre mesures contra les màfies de la immigració il·legal que omplen de pasteres les costes del sud. Per què l'exèrcit espanyol pot vigilar els pirates del Mar Roig però no els d'aquí al costat?