Antoni Alzamora13/07/24 4:00
TW

Neix de l’expressió més pura de la pietat popular, representada per un grup de ‘legos’ sense lletres que, escoltant els càntics dels monjos en el monestir varen pensar: ¿No podríem nosaltres inventar els nostres resos a base d’Avemaries i misteris de la vida de Jesús? Així, diuen, va començar aquesta senzilla devoció mariana que en el segle XIII va propagar Sant Domingo de Guzmán… Record una curiosa escena familiar de la meva infància: Mon pare ha arribat després d’un dia asolellat, en plenes messes de juliol. Després d’estendre les gavelles a l’era, voltes i més voltes amb els carretons de batre darrere la bístia.

Després, ventar la batuda i a posta de sol fer net i cap a cases, amb el carro a caramull de sacs de blat. Arribar i tot seguit pujar els sacs a la sala. Queda extenuat allà a baix de la parra del corral. Rentar-se, sopar i llavors amb veu encoratjadora: Per lo senyal! Jo, nin de set anys pensava: Déu ha de ser molt gran perquè mon pare, després d’una diada tan pesada, tengui forces per resar el Rosari… Després d’unes desenes: ma mare, comprensiva: Tomeu, no bequis… sé de molts que el Rosari els ha salvat.