Molts turistes volen veure els racons més variats i tenir el major nombre d’experiències en pocs dies d’estada. Escampats per tot amb el cotxe de lloguer van escopetejats, accelerats. Se’ls pot veure d’enfora junts, en falcats, aterrant en els aparcaments de les platges. Volen fer tantes coses que atribolats van de bòlit, van de cul, corrent per anar d’un cantó a l’altre.
Per açò m’ha agradat i molt! que Artiem faci una campanya centrada en «l'autèntic esperit menorquí», l'essència del qual és el «a poc a poc», el ritme pausat, per gaudir vertaderament de l'Illa.
En aquest aspecte la saviesa popular ens aporta dites com «Poc a poc i amb bones» o «A poc a poquet» que ens adverteixen de no excedir-nos, reflecteixen aquesta manera de pensar tan nostra d’anar amb peus de plom i que podria ben aplicar-se també, a limitar el desbocat augment de visitants.
Als grans destins turístics han sorgit moviments en contra del model massiu, pels canvis corrosius que provoca en les societats receptores. Demanen sospesar els pros i els contres, anar més enllà de l’esvalotada carrera pel creixement, veure més enfora de sa punta des nas i plantegen anar a un ritme assossegat.
Remarcar que la filosofia slow no té res a veure amb la inactivitat, té a veure amb un desenvolupament econòmic que prefereix «Menjar poc i pair bé» moderar l'ambició, fugir dels excessos. «Abaixar o arriar veles», desistir d’allò que és desmesurat. «Tranquil·litat i bons aliments», fer i prendre’s les coses amb calma, o «A poc a poc i bona lletra» fent-les amb cura i precaució.
A més de prohibir les activitats il·lícites i limitar les que estan fora mesura, és l’hora sense anar escopetejats, però tampoc «xanu xanu» a pas de tortuga, de promocionar activitats econòmiques alternatives a la part del turisme que ens sobrepassa.
