L’interès en descobrir i explorar l’entorn immediat que tenen tots els animals, en el cas dels éssers humans aquest delit per saber i conèixer s’expandeix exponencialment.
Totes les criatures humanes, com tots els animals, exploren els seus voltants per saber a on són, per descobrir les fonts d’aliments necessaris i per identificar els perills a evitar. Més endavant també estan interessades en saber el que fan els seus companys i la gent propera. Sembla ser que un dels motius més importants de la curiositat és saber sobre les relacions entre nosaltres. Qui està interessat per qui, qui persegueix qui, les trobades sexuals, les infidelitats, les desavinences. Fins el punt que aquesta curiositat per saber com ens relacionem entre nosaltres seria el principal motor de la creació del llenguatge. Vam aprendre a parlar per poder tafanejar en la vida dels altres, asseguren els antropòlegs. I no cal dir que aquesta curiositat alimenta a totes les revistes del cor i que llegim novel·les i mirem sèries televisives per saber sobre la vida més íntima d’altres individus. No és així?
Però seguim curiosos més enllà de l’entorn més immediat i de les relacions íntimes dels que ens envolten. Els éssers humans ens preguntem sobre com funciona la realitat que tenim a la vora, però també la de més enllà, la nostra curiositat ens porta a preguntar-nos com surten les flors, com ho fa l’aire per provocar vendavals, què passaria si el sol no sortís cada dia, què de lluny estan les estrelles, qui ha creat l’univers… i més, sempre més preguntes. Patim una curiositat insaciable, infinita i sempre volem saber més coses.
La Ciència i la Filosofia s’alimenten precisament d’aquesta curiositat sense límits, i els científics i filòsofs són encara infants que no han perdut la dèria de seguir preguntant. I la recompensa que obtenen és la gratificació d’allò que rep el nom d’«astorament transcendent», que seria una mescla entre sorpresa i admiració profunda que ens transporta més enllà de nosaltres mateixos i ens connecta amb els enigmes de l’existència. Ah síí? Que interessant!, ens fa exclamar aquest astorament i aquest astorament és una sensació molt gratificant que ens porta a seguir preguntant sense parar. Sabíeu que encara ara, els científics no saben per què després del Big Bang, la gran explosió creadora, en comptes d’un Univers plagat d’innombrables i meravelloses galàxies de formes exquisides i tonalitats siderals, i de múltiples formes de vida en aquest planeta, en el qual hi som nosaltres amb el poder d’astorar-nos pel sol fet d’existir, doncs en comptes d’aquest Univers tant exuberant i heterogeni, els científics encara no saben per què no va aparèixer simplement un univers homogeni, avorrit, del mateix color, com una sopa homogènia, sosa, apagada i de color gris. Ah síí? Doncs, encara no ho saben.
Algun dia potser podrem gaudir d’aquest astorament gloriós, però fins que no arribi aquest dia, podem seguir astorant-nos per molts altres motius.
Segur que una persona de l’Edat Mitjana, o fins i tot una filleta africana que cada dia ha de caminar hores per anar a cercar aigua del riu, li semblaria un miracle veure com l’aigua surt d’una aixeta. Ah, síí? O un telefon mòbil que amb el qual te pots comunicar amb tot el món, i tenir accés a totes les biblioteques del món i a tot el coneixement que la humanitat ha anat acumulant al llarg de la història. No és al·lucinant? Ah, síí?
I hem vingut a l’existència amb aquest do de preguntar, de descobrir. I per cert no seria aquest mateix do un motiu d’astorament? Per què l’hauriem de tenir?
Per què estem dotats d’aquesta curiositat expansiva que ens porta a preguntar-nos el perquè de tot plegat?
Potser estem enmig d’un miracle. (Una riallada final).
