mnbvgbv... uy! M'he estalonat sense voler al teclat. Disculpin. No intentin pronunciar-ho. Ja saben que, segons les normes, es comença a escriure en majúscula i amb paraules d'un significat compartit. Res de barrejar lletres a l'atzar. L'atzar no sap d'ortografia, que és cosa conscient i voluntària, fruit d'una bona educació i d'uns bons hàbits lectors. Convenció pensada per facilitar la comunicació i les relacions humanes. L'ortografia s'ha relaxat bastant quan escrivim a les xarxes socials. (Bono, tu ja m'entens. I si no m'entens, te fots). Amb una emoticona vas que xutes.
Tots tenim dret a l'educació, però no basta. L'educació pot ser bona o dolenta. Un maleducat, també pot tirar endavant, però no és massa adequat per a viure en societat ni per establir una relació interpersonal agradable. Tots ens hem trobat amb algú, fins i tot de gran formació acadèmica, el comportament del qual deixa molt a desitjar. Aquests individus acostumen a estar tan centrats en ells mateixos que no són conscients del malestar que provoquen als altres. Creure's el centre de l'univers és ridícul quan, com tots sabem, l'univers no té centre. Definim educar dient: consisteix a «formar, ensenyar i instruir, per tal d'aconseguir el desenvolupament integral de la personalitat». Sabem què vol dir desenvolupament integral? O, què és la personalitat? No es tracta d'adoctrinar ni d'inculcar prejudicis, odi, mals hàbits, ni deixar que cadascú faci el que vulgui sense posar-hi límits. Açò, més que educar, és destrossar la vida.
Rebem missatges per tot arreu. Ens volen imposar pensaments, gustos, formes de vida, valors i actituds. Educar no ho pot fer una màquina ni els poderosos que dominen els mitjans de comunicació. Ni els polítics amb les seves boges utopies de control. Més important que aconseguir el poder, és què fas amb ell quan el tens i per a què el vols. La democràcia és fàcil de nomenar (tothom es considera demòcrata) però difícil de portar a la pràctica. Passa amb els grans conceptes, com l'amor. Es xerra molt i es fa poc.
Sense amor, l'educació acostuma a fer mal. Com un aliment, que per bo que sigui, ens pot provocar una indigestió. Desenvolupar la personalitat, des de petit, requereix molta cura i atenció, dedicació i esforç. Com una planta que, si la cuides, podrà donar els seus fruits; si la maltractes, en canvi, els fruits seran amargs o morirà esmorteïda. Una bona educació capacita la persona per a educar-se de manera autònoma. L'autonomia és un dels primers objectius d'una educació de qualitat. Si ensenyes a algú a caminar, no pretenguis després decidir on ha d'anar ni intentis agafar-lo sempre de la mà. Li estàs regalant la llibertat, sense la qual, més que educació, hi ha ensinistrament i submissió.
Avui tothom reclama els seus drets. I està bé que sigui així, sempre que no oblidem els nostres deures. Els drets són invencions humanes que, entre tots, volem fer respectar. No és senzill quan ens trobam envoltats de maleducats que es creuen molt llestos i pensen que tenen el monopoli de la raó.
Desobeir la llei comença a ser costum en aquest país. Una part del poble ho veu amb comprensió, indiferència, menfotisme... però tard o d'hora, arriben les amargues conseqüències. Matar el diàleg, fomentant les imposicions, és alimentar la violència.
Sabem per experiència que la salut, la justícia i l'educació no són capricis opcionals que podem descuidar sense haver de pagar un cost enorme. Una societat democràtica necessita educar i educar-se en defensa pròpia.
Sin comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Menorca - Es diari
De momento no hay comentarios.