Semblava que el moviment veïnal gairebé havia desaparegut. Des d’aquelles històriques reivindicacions per una sanitat pública, per un hospital comarcal, o per una millor connectivitat aèria, amb la idea que «el transport aeri ofega Menorca», o per un Camí de Cavalls públic, la mobilització s’havia apagat. Altres causes com l’oposició als ponts de la carretera tenien altres motors més potents que els propis dels vesins. Ara, però es nota una reacció positiva i en els darrers mesos hi ha alguns exemples que val la pena destacar.
La posició ferma de la revitalitzada federació d’associacions de vesins, que ara dirigeix Gonçal Seguí, ha guanyat la batalla a la Trasmediterránea per les molèsties que provoca l’excés de renou del seu barco «Ciudad de Granada». Finalment, la companyia ho ha reconegut i fondejarà fora del port de Maó en lloc de fer-ho al Cos Nou.
Un altre exemple és el grup de vesins de Talatí, que cada dissabte recullen signatures perquè es reformi la cruïlla amb la carretera general, segurament el punt més perillós de tota la Me-1. Un accident mortal ha servit de revulsiu. El mes que ve una nombrosa representació dels vesins s’ha de reunir amb els responsables del Consell.
Els llogaters dels pisos de la Sareb dels carrers Maria Lluïsa Serra i Pintor Calbó han aconseguit que el banco malo respecti els seus contractes. Els vesins de Son Vitamina també s’han organitzat en contra de les contribucions especials per les obres de sanejament,
La mobilització d’un grup de pares perquè es mesuri l’ús de les pantalles en els centres escolars encara no ha aconseguit resultats, però defensa amb criteri els seus arguments en un debat educatiu interessant.
Salvem Sant Joan reclama mesures perquè la festa gran de Ciutadella no perdi la identitat.
Segurament hi ha més exemples, però aquests recents mostren que el moviment dels vesins ha tornat amb força.
