Anton Soler28/06/24 4:00
TW

Que vol dir anar més a poc a poc. Sí, és urgent davallar aquest ritme frenètic que portem. Tot el dia amunt i avall. Un malbaratament d’energia escandalós. El planeta s’està escalfant i tots plegats amunt i avall amb vehicles, avions, iots i consumint productes que també viatgen amunt i avall. El planeta el tenim ja ben escalfat. El clima està ben desbocat, ja no sabem quan farà calor o fred. El temps està imprevisible, trastornant els cicles més habituals suaus imprescindibles per l’agricultura. No anem gens bé. I són moltes les persones que ho veuen. El 80 per cent dels habitants del món demanen mesures contundents dels seus governs per frenar aquesta disbauxa climàtica. Són molta gent. Ara només fa falta que també s’ho creguin l’1 per cent dels habitants més rics del món que contaminen 100 vegades més que el 50 per cent més pobre. I aquesta exagerada i escandalosa contaminació de molt pocs ens està portant a un desastre de totes plegades. Una bogeria suïcida.

Només ens en queda una sortida, davallar aquest ritme frenètic, tots plegats, però també els més rics, els que més contaminen. Hi ha qui proposa fer un altre confinament ecològic, per aprendre anar més a poc a poc de nou tots plegats. Segurament està passant que tenim la intuïció de què el planeta, bé el planeta continuarà girant sense aquesta insensata humanitat, sobretot els més rics que viuen ignorant aquesta crisi climàtica, ja que tenim la intuïció de què el món s’està acabant i tothom a viatjar amunt i avall per veure’l abans de la desfeta final. Podria ser, veritat? Pobres descendents.