Aquesta setmana s’està celebrant a Pontevedra, una ciutat exemple de sostenibilitat, el X conferència internacional sobre decreixement, sí, la dècima conferència, abans se van celebrar Roma, a Zagreb, a Budapest, etc. Aquest any Pontevedra acollirà a una comunitat mundial de científiques i científics per debatre sobre una «economia ecològica» a fi de construir un model de prosperitat dintre dels límits del planeta.
Se podrà escoltar en viu a una comunitat que afirma que un altre món és possible i que està en el nostre abast. De fet són vàries les propostes econòmiques damunt la taula, però totes coincideixen en una reducció democràticament planificada de la producció i del consum als països rics, sí, els països rics, els més insostenibles.
A l’actual mercat completament despilfarrador se li podrien aplicar mesures de regulació i de contenció amb impostos ecològics i sobretot impostos a la petjada de carboni als productes que consumim. No pot ser que una lletuga que arriba d’enfora sigui més barata que una produïda aquí. Totes les propostes estan a favor d’una renda bàsica per tothom, però també d’una renda màxima, fa falta que el responsable d’una empresa guanyi tropocentes vegades més que un treballador de la mateixa empresa? I si tots plegats consumim molt menys i deixem de malbaratar, se podria reduir la jornada laboral, veritat?
I tindríem molt més temps per dedicar-nos al lleure, a cantar, a jugar, a aprendre. Seria una prosperitat sostenible i segur més feliç. Som-hi totes!
