El passat dilluns va tenir lloc la conferència del Primer secretari de la Missió diplomàtica de Palestina a Espanya, Khaldun Almassri, acte organitzat per Acció Ciutadana d’Alaior. Prou gent (no la suficient, segons el meu parer) es va congregar a la Sala de Sant Diego d’Alaior per escoltar el relat d’un representant del poble palestí, que mira de comunicar la realitat que viu, des de fa dècades, la seva gent i que els mitjans no cobreixen o més tost tergiversen.
No va voler parlar de «guerra» o de «conflicte». Va parlar directament de genocidi, d’expropiació del territori i de la cultura, de divisió estratègica de la Palestina històrica, d’impunitat d’Israel durant dècades amb la connivència de la comunitat internacional. Va parlar de manca de compromís per posar fi a l’opressió i cercar solucions de pau a la zona. Va parlar de molts infants morts, de dones aniquilades, de pares que ploren, de persones que pateixen la ignomínia d’un abandonament, la fam, la misèria i la injustícia. Tot això davant la mirada silent de la història.
Però també ens va relatar la força d’un poble de pau que resisteix ple d’esperança en un futur que, n’estan convençuts, ha d’arribar més prest o més tard. Un poble que, malgrat la seva impotència, confia en la humanitat i creu en la vida. I que no vol deixar de fer-ho!
La clau, llavors, és si sabrem escoltar d’una vegada aquesta veu singular i oferir respostes a una situació del tot insostenible. Pas a pas, però sense defallir.
