Segons el diccionari Alcover-Moll, «opinió» és: «Manera de jutjar sobre una qüestió; concepte que es té d'una cosa qüestionable».
Moltes vegades el tema d’un «esquitx» prové d’idees o fets intranscendents sobre els quals es pot «opinar». I qui opina i escriu la seva opinió, no fa altra cosa que manifestar el seu criteri sobre un assumpte determinat. Òbviament, les opinions són personals i moltes vegades el lector d’un article d’opinió pot no estar d’acord en l’opinió d’un altre, però en qualsevol cas, les més elementals regles de convivència comporten un respecte a l’emissor de l’opinió. Em sembla que estic emprant massa vegades la paraula «opinió».
Dic tot açò pel fet que revisant la secció «Opinión» del MENORCA.info he pogut observar que els col·laboradors externs (no assalariats) des Diari -entre els que hi som jo- són moltíssims, n’he anotat prop de 190, amb major o menor periodicitat, la qual cosa diu molt a favor de la diversitat d’opinions existent a un diari d’àmbit insular. Temps enrere a Menorca hi havia diaris de diferent tendència ideològica, que eren llegits per la gent d’ideologia afí al mitjà, i les diferències d’opinió es limitaven a establir controvèrsies creuades – a vegades arribaven a dir-se el nom del porc-. Ara només hi ha un Diari (i que sigui per a molts anys) que acull totes les tendències, des de religioses a polítiques, passant per tot el ventall de possibles «opinions», unes al costat d’unes altres, en plena convivència. Tothom pot llegir el que més li agradi, deixant de banda les opinions que no vulgui considerar; hi ha espai per a tothom.
Però no és d’açò que vull parlar avui, sinó d’una cosa tan peregrina i intranscendent com és el nom patronímic dels escriptors. Ja sabeu de la meva tendència a les coses de la genealogia, i en aquest cas de l’onomàstica, entenent com a tal la ciència que tracta de la catalogació i estudi dels noms propis.
Per tant, fent un exercici una mica superficial, la classificació per noms, tant en versió catalana com castellana, incloent-hi els diminutius a l’ús, els hipocorístics i el primer dels dos noms quan es tracta de nom compost, és la següent: En homes, sobre un total de 152 col·laboradors els noms més freqüents són Joan, amb 23 col·laboradors, seguit per Josep, amb 17, Miquel amb 13, Antoni amb 10 (un servidor entre ells), seguit per Javier i Carles, amb 6 noms, Francesc, Pere i Marc amb 5, Jaume amb 4 i David i Enric amb 3. La resta amb 2 i 1. Pel que fa a les dones, he comptat 37 col·laboradores, amb 31 noms diferents, encapçalats per Isa i Àngels, amb 3, i Victòria amb 2.
Es detecta una predominança d’homes (152) envers les dones (37).
I ja teniu la bestiesa d’avui, entenent com a bestiesa allò que no té cap utilitat. Fins a un altre dissabte.
