Tots hem tingut alguna situació en què hem fet un mal paper, estat desencertats, comès informalitats o fet el ridícul. Per contra, també haurem fet més d’un bon paper i a més qualcun d’importància, on hem sortit almenys airosos, quedat bé o fins i tot arrasant, triomfant d’èxit.
N’hi ha altres de papers que són decoratius: «Aquest gerro aquí arraconat queda bé, fa es primer paper». En la comèdia i el teatre, de qui ha tingut una molt bona actuació representant un paper, se’n diu que «ha fet un paperàs!».
En canvi «fer es paperot» és l’acció ridícula, grotesca, en què cau una persona o una entitat en públic, que mou que s'enriguin, ser objecte de burla per absurda o extravagant. El protagonista a vegades no se n’adona del seu paperot i creu que ha obrat bé.
Per exemple, en zones on ja funciona el ‘porta a porta’, la recollida selectiva ha augmentat d’un 20 a un 80%. Quin paperot!, el d’alguna autoritat retardant la posada en marxa d’un sistema amb beneficis ambientals evidents. Quantes tones i tones de residus segueixen anant mesclades, són enterrades o incinerades a causa del seu populisme barat?
Al revés, ha vingut molt bé el bon paper d’ICM, fent públic el projecte d’alçar un monument petri, per honrar el general cartaginès Magó Barca del que «no sabíem de la missa ni la meitat». Els documentats escrits d'historiadors i lingüistes publicats as Diari, han servit per il·lustrar-nos sobre el tema i conèixer que no era precisament un militar insigne.
La que ha estat d'opereta -i d'això sí que se’n diu «fer es paperot» en tota regla-, és la Monarquia, concedint el títol de Real a l’Acadèmi de sa Llengo Baleà. Els autors de l’informe favorable, els celebèrrims llumeners del Instituto de Espanya, motiven el riure per no plorar.
