Moltes vegades, havia sentit parlar de les persecucions dels jueus, i, de la Inquisició, però mai havia sabut la neta, ni els motius. Ara he trobat un tros d’aquesta història, que està escrita per un tal Miquel Forteza Pinya, que en fa una detallada redacció, que m’ha semblat interessant. Tracta principalment de Mallorca.
Primerament perseguiren els jueus de Mallorca per la seva religió. Una vegada convertits al catolicisme, només els deixaren tranquils una cinquantena d’anys. Després els perseguiren per judaïtzants, i finalment, quan ja no hi podia haver cap dubte que cap dels nostres fos judaïtzant ni tingués cap costum jueu ni cap reminiscència de tradició jueva, s’aferraran al racisme i, encobertament, l’antisemitisme. Just aquesta variabilitat de motiu, o millor de pretext, per perseguir-los o segregar-los, és un mal senyal. Açò ja indicaria que aquells motius o pretextos eren injusts.
LA PROTECCIÓ REIAL I ELS CALLS
Els jueus, abans de la conversió, almenys estaven protegits pel poder reial, i, si la persecució no era justa, els perseguidors rebien el càstig merescut. La formació dels calls de Palma i d’Inca, per exemple, era feta, més que per ofensa, per defensa dels jueus; els feien viure en carrers separats, perquè poguessin ajudar-se millor els uns als altres; però açò tenia els seus desavantatges, perquè , quan venia l’hora de rebre, els assalts el calls eren més fàcils que si s’haguessin hagut d’assaltar les cases separades dels jueus, situades en carrers diferents. Lo pitjor de tot era que aquests assalts rares vegades eren per motius religiosos, sinó per apoderar-se dels béns d’aquella gent i no haver de pegar-los els deutes que els assaltats tenien amb ells. Era molt productiu, pels anomenats cristians vells, inventar crims comesos pels jueus.
Valga que aquests, com hem dit, tenien la protecció dels reis, cosa que després de convertits, moltes vegades ni tan sols tingueren. I lo pitjor era que, a pesar de la protecció reial, els saqueigs sovintejaven. Els pitjors foren els de 1391 i 1435, que ocasionaren, la conversió de tots el jueus mallorquins al catolicisme.
RELACIONS, CAUSES I PROCESSOS DE FE
Si es publiqués, tot el caliportal, que es troba dins els arxius, que fa referència a la inquisició, no tal sols mallorquina, sinó també de menorquina, crec gairebé segur, que es veuria la injustícia de la segona etapa de persecució, o sia, des de la conversió darrera, de 1435, fins a la cremadissa de 1691. Jo, a l’arxiu històric Nacional de Espanya, vaig poder llegir alguna d’aquelles causes de fe, i, encara que em va semblar, que la tramitació de les causes era perfecte, vaig treure la impressió que, dels condemnats, no n’hi havia cap que hagués practicat realment el judaisme. La major part de les relacions (és molt trist dir-ho) eren degudes als mateixos del carrer, i no en cap mala intenció, sinó perquè, acusant els altres, els creguessin innocents a ells. Record perfectament, que una de les causes era la d’una pobre dona, que nomia Pinya de llinatge. L’acusaven de fer els dejunis de la reina Esther. L’acusació és basava en que, aquella s’anava aprimant, aprimant. Va resultar que aquella infeliç estava tuberculosa i no solament no havia fet cap dejuni, sinó que ni tan sols devia saber qui era la reina Esther, ni en que consistien els seus dejunis.
No vull demostrar que tots els nostres ascendents, fossin sants ni que, no n’hi hagués que fessin préstecs a interessos elevats (potser no tots ho eren més, que ara legalment cobren al banc) ni que no n’hi hagués qualcun, que tingués algun costum mosaic o que conservés, sense adonar-se’n, alguna tradició ancestral.
Si el cremar viva una persona, pel sol fet d’esser jueva (tant si ho feia fer la Inquisició com el racisme) és un crim espantós, figureu-vos qui crim devia ser cremar vives les persones (com feren a Mallorca) sense esser heretges. I quin crim més gros és també perseguir segles i segles els descendents d’aquelles víctimes, de les que havien cremat mortes i de les que s’havien reconciliat! No és pot entendre tot açò, sinó es té en compte que la raó més poderosa de totes era l’espoliació de les víctimes: els prenien tots els bens.
L’assumpte que es tracte en aquest text, de Miquel Forteza, és particularment el dels jueus mallorquins, o sigui, de les persones que, nades o residents a Mallorca, eren de raça israelita i practicaven la religió mosaica (de Moisès) o descendien de persones que l’havien practicada.
Esper que aquesta recopilació, de la persecució dels jueus, hagi estat entretinguda, pels llegidors, perquè actualment, si no són persones majors, és molta sa gent i principalment gent jove, que d’aquestes coses, no n’ha sentit parlar mai; tampoc no fa cap falta, però sa dita no ment, quan diu: «Es saber no ocupa lloc, i saber poc embarassa, tant es perd per saber massa, com per saber massa poc». Fins un altre dia.
