Aquests dies estem fent una petita estada a la ciutat de Praga, un indret monumental i fastuós, farcit de gent de tot el món que passeja i admira la bellesa que s’escampa per tots els seus carrers i places.
A pocs quilòmetres de la ciutat, s’aixeca la fortalesa de Terezin, construïda el segle XVIII per a defensa del territori txec i més tard reconvertida en presó i després en gueto jueu i camp de concentració nazi durant la II guerra mundial.
Un contrast veritablement impactant que, amb tan poca distància, es pugui fer present la història més crua del segle XX i la més fastuosa centre-europea (el castell de Praga és el més gran del món!).
És clar que no és una visita agradable, però sí que és una visita necessària. Perquè cal tenir memòria, perquè cal no oblidar el que hem viscut com a humanitat i perquè cal no repetir les barbaritats del passat. Els temps que corren ens recomanen aquest esforç a tota la gent que habitem l’Europa escenari de tants conflictes i de tanta convivència.
Sabrem escoltar el que la història ens explica i ser conseqüents?
