Crec que la Llei de la Reserva de Biosfera, aprovada pel Parlament el febrer de 2023, ha mort abans de donar cap fruit. L’explicació és senzilla. Va néixer sense consens, era un projecte del Pacte d’esquerres i amb el Govern actual del PP no tenia futur. La modificació que s’ha fet, aprofitant el decret llei de simplificació administrativa, sense debat, amb estratègia de nocturnitat evident, buida de con tingut la idea d’una llei i la capacitat del Consell de gestionar amb un paper protagonista la Reserva.
El PP, ara en el govern del Consell i de la Comunitat Autònoma, haguera estat partidari de fer una llei com aquesta? És evident que no. Era necessari fer una llei per a protegir el territori i el medi ambient i complir els objectius i compromisos de la declaració de la Unesco? No era imprescindible. Hi ha prou normes i plans territorials per a protegir tot el que faci falta. De fet, aquest és el discurs del PP: res no queda desprotegit i els objectius es poden assolir tot i la modificació aprovada.
Per tant, uns i altres tenen raons. El problema no és de raó, sinó de fe. Es pot creure en la institució del Consell com a ens de gestió pròpia de la Reserva? Té sentit obrir la porta a la participació, també científica, per assessorar i condicions les decisions polítiques que a una Reserva afecten el paisatge, el territori, els recursos naturals i el medi ambient? El que per uns són «xiringuitos» pels altres són òrgans de participació i de control de la gestió política.
És el mateix debat que el del decret de simplificació administrativa: fins a quin punt se simplifica o es deixa de controlar? Eliminar les cèdules d’habitabilitat perquè ja hi ha certificat municipal de final d’obra té sentit, tot i que la majoria de les comunitats autònomes mantenen les cèdules. Suprimir la Comissió balear de medi ambient ja és una passa més agosarada.
Tothom té les seves raons, però queda clar que n’hi ha que no tenen fe.
