Sempre he cregut que estaria molt bé que els metges, a més de pastilles, receptessin algunes lectures. Quinze minuts cada dia d’algun estoic, Sèneca, Epictet, Marc Aureli, vint minuts de Montaigne, un llibre com «L’home a la recerca de sentit», de Víktor E. Frankl, o altres d’Albert Camus, Ralph Waldo Emerson, Simone Weil, Miguel Torga... No molt de temps, un poc cada dia, i tampoc de pressa, amb velocitat, perquè no es tracta de frissar, sinó de llegir en profunditat, amb calma, reposadament, per descobrir el plaer, la il·luminació i una certa serenitat.
Hi ha llibres ideals per a cada tipus de persona, obres que poden tenir un efecte sanador, catàrtic, i podrien formar part de la llista de medicaments que recepta la Seguretat Social.
Un estudi de la universitat de Yale ha demostrat que les persones que llegeixen algun llibre, encara que només sigui mitja hora cada dia, experimenten millores en la seva salut i viuen més anys. Cada època de la vida exigeix un llibre concret i la sort i la vivesa és poder trobar-lo.
Segur que açò els ajudaria en la seva recuperació i posaria pau i ordre en l’ansiós estrès que patim. Però res de pantalles. Llibres en paper. I com a coadjuvant, començar un petit diari escrit a mà sobre la pròpia existència, els seus problemes quotidians, però també les seves il·lusions. Fins i tot, escoltant les sàvies paraules de Herman Hesse: «Escriure mals poemes dona més felicitat que llegir els més bons», fer poemes que sens dubte esdevindrien exorcismes contra el mal de viure i el dolor.
Les paraules tenen poder i així com poden ferir igual que ganivetades, també poden guarir i ajudar a recuperar la salut i les ganes de viure. Hipòcrates ja ho deia i els xamans, amb les seves paraules, curaven cossos i ànimes dels membres de la tribu. La psicologia actual ho confirma.
Si a les lletres que curen hi afegim les vitamines de l’art musical, cinematogràfic, pictòric, escultòric..., i un poc d’activitat física, sobretot passejar, obtindrem millors resultats i serà més fàcil equilibrar la salut.
Vivim saturats d’informació que ens sobrepassa i despista de la lectura que cura i genera coneixement i saviesa. Com va dir Pavese: «La literatura és una defensa contra las ofenses de la vida» i hi ha llibres que consolen o ensenyant-nos coses de la vida ens reforcen les defenses immunològiques.
Vint-i-sis lletres d’un abecedari han tingut el gran poder d’humanitzar i culturitzar el món. Convertides en filosofia, literatura, història, ciència..., llegim per viure més vides, per tenir més experiències, per sentir, conèixer, descobrir... i perquè, com escriu Pessoa, no en tenim prou amb la vida.
El capellà que surt a «Don Quijote» diu, referint-se al «Tirant lo Blanc»: «¡Válgame Dios! - dijo el cura, dando una gran voz -. ¡Que aquí está Tirante el Blanco! Dádmele acá, compadre, que hago cuenta que he hallado en él un tesoro de contento y una mina de pasatiempos».
Si a un llibre s’hi pot trobar tanta cosa, no està gens malament.
La cultura és important perquè els llibres que llegim, la música que escoltam, les pel·lícules que veim, la pintura que admiram, ens conformen com a persones i tenim el que donam.
Un llibre és un amic. El que passa és que per tenir vida, necessita un lector, i ser lector exigeix consciència, esforç, concentració. No llegeix qui pot, sinó qui vol. És una elecció.
Un llibre no canviarà el món, però ens pot canviar la vida.
Una bona lectura és un massatge al cervell.
