Gabriel Cardona PruneraMenorca14/05/24 4:00
TW

Hola de nou. Ara que estem aquí reunits entorn aquestes pàgines que pretenen posar-nos al dia i actualitzar-nos els xips cerebrals amb informacions manyuclades, per vés a saber qui o per a què, cal que tinguem clar què i qui hi ha al darrera aquest dit cruel que s’enfonsa a la llaga oberta de la ferida dolorosa de les guerres. Això no cicatritzarà mai si no hi ha una resposta clara de la nostra societat.
Els vents de la guerra s’estan congriant i condensant dins d’uns caps d’ase sinistres i cobdiciosos al servei d’interessos que res tenen a veure amb el benestar social, la salut, la cultura o els drets humans. Ja veieu que l’ONU és com els castrati de l’antigor, molt piular i poca cosa més. Sembla resignada al diàleg de les bombes, les carnisseries i la devastació. Bé no cal remenar més aquest brou de hipocresies amb ferums de podridura imperialista. Sempre els queda enviar ajuda humanitària.

Ara l’estament més democràtic, conciliador i pacifista del país i del món en general, és a dir, l’exèrcit, ha posat la nostra illa dins la diana dels possibles dispars. Menorca ha sortit sense voler-ho del confort relatiu de l’anonimat per situar-se en el blanc, gràcies a estrategues i buròcrates al servei de les armes nuclears. No creieu que seran canonades o desembarcaments com en el segle XVIII, no, ara ens visitaran míssils llançats de vés a saber on i la població serem danys col·laterals.

Acusar gratuïtament els pacifistes de ser amics d’aquest fills de la gran truja, en Putin, Trump i d’altres psicòpates ultradretans, és senzillament ser un mala fe o un ignorant interessat, una mena de lacai dels guerrers i dels diners. Ens han dit que la utilització de la base naval serà «puntual» i, a mi, en sona a aquella enganyifa que feia així: «OTAN, de entrada no». Quanta falsedat i enganyifa!

Evidentment ser pacifista no vol dir posar l’altra galta perquè et trenquin la cara, una postura del tot idiota filla dels adoctrinaments de morals victimistes. Ser pacifista vol dir defensar com sigui i on sigui els drets humans i la pau. Optar pel diàleg i el desarmament. No ser bel·licista. No creieu que som una veu en el desert de les paraules àrides i fumejants que inunden els mitjans de comunicació. Tingueu clar que som moltes i molts els que no volem que torni el servei militar ni el desplegament d’armes o escuts antimíssils...

Tenim un conflicte armat a les portes, semblava lluny, cosa dels altres, que no ens afectava, una mica com la covid-19, ¿recordeu?, però ara amb armes de destrucció massiva a les portes de casa. Quina ironia!

Bé, doncs, només dir-vos que si aneu a cercar bolets, no us trobeu amb aquell bolet de foc que aniquila la vida, no sigui que de tant verge l’Illa es torni inhabitable en la pau de la mort.