Encara que, sobre el paper, tots som iguals en drets i deures, n’hi ha que juguen amb avantatge. No sempre passa com a la Bíblia i, entre David i Goliat, el més habitual és que guanyi el segon. Si alguna vegada heu rebut una carta de l’administració per reclamar uns doblers, haureu sentit en carn pròpia aquesta desigualtat. Són com l’abusador de classe que té la paella pel mànec i es creu en possessió de la veritat absoluta. El to intimidatori amb què es dirigeixen a l’administrat està inscrustat en el seu ADN, encara que després es demostri que no tenen raó.
Sorprèn, per tant, que tanta contundència amb els particulars i autònoms es transformi en docilitat i en acotar el cap quan tracten amb les grans empreses que els poden replicar d’igual a igual amb els seus equips legals. El Consell, molt valent a l’hora d’esbombar les dades personals de tots els menorquins que tenen un lloguer turístic o per ordenar la demolició d’una caseta il·legal en sòl rústic, enreda tot el que pot quan la irregularitat sobrevinguda és, per exemple, d’un parc aquàtic.
El govern insular també mira cap a una altra banda amb els incompliments reiterats del contracte de la concessió de la ITV, on continuam sense notícia de cap sanció, i el passat mandat es va posar del costat de la UTE Es Milà quan es van acreditar, amb proves gràfiques i documentals, les irregularitats en la gestió dels residus. Ara hem sabut que la multinacional que controla el gran abocador de Menorca reclama 4,5 milions d’euros més als jutjats. Es pot saber qui redacta els plecs de condicions dels concursos públics a la plaça Biosfera?
El Consell no té doblers per subvencionar les matrícules a les escoles d’estiu, però la cartera sempre està disponible si es tracta d’injectar més euros a les companyies aèries amb l’invent aquest del comàrqueting. Ja ho deien els manaments de la granja d’Orwell que s’anaven modificant sobre la marxa quan convenia: «Tots els animals són iguals, però alguns són més iguals que altres».
