Què faig al mes de maig? Conegut pel mes de les flors, en plena primavera, quan l’illa esclata de llum i de color i la roba és més lleugera. Pel carrer es veu cada vegada més pell i comença es desgavell. Tot és un joc de mirades i, distrets amb mil bajanades, t’oblides del més important. Abril ja s’ha acabat i el mes de maig ha tornat. Quan arriba maig, ens podem demanar: què faig? En què dimonis vull gastar el temps, sempre limitat, que me queda? Un temps meravellós, un regal. Les flors alegren la vista, si tenim el cor d’un artista. Aparquem urgències i petiteses que ens atabalen, per robar-nos la pau i el sosec. Me mir en el mirall, han passat els anys i quasi no me conec. Canvi de temps i temps de canvi. Hem de continuar lluitant si no volem caure al parany. Avui com antany. Si t’ho mires bé, tot sembla nou i estrany. Quina meravella! Anirem a passejar per Ciutadella!
Tot és més viu quan s’atraca l’estiu. Prest escoltarem música al carrer. La quantitat de gent va en augment. Els turistes compren a les botigues i consumeixen als bars mentre s’atraca Sant Joan. Al juny, hi haurà desembarcament a Son Blanc. S’ha de viure el moment sense que la massificació ofegui el sentiment. Arribarem a l’Illa del Rei, per exemple, en el catamarà groc, surcant les aigües del port, a poc a poc. L’art és com un joc. Tot està obert, sembla màgic. De moment, l’ombra és gratis. Quina calor! El sol ha reviscolat i ens prendrem un gelat, asseguts a la terrassa. Açò és massa! Parlarem, encara que no estiguem d’acord. Però ens respectarem i posarem l’amistat per damunt de tot.
Tot són lloances al temps de vacances. Si no tens vacances, sembla que no descanses. Baixarem al port o farem esport. Beurem cervesa. ‘Sa vessa mos fot’ però és pitjor la pressa. Tornaran els cavalls al carrer. Per Sant Joan encendrem festers. L’illa s’omplirà de forasters. Juny encara és lluny. No frissis tant, perquè maig és important. Hi haurà eleccions a Catalunya. Quins nervis! Però tot d’una, votarem a les eleccions europees. Europa és la casa comú on compartim problemes. Ens jugarem el futur i el perdrem, ben segur, si cadascú va a la seva.
De tant odiar, l’odi et matarà. Ara que arriba el bon temps i la calor, notarem l’escalfor i veurem com la suor regalima. Fan llàstima els malalts d’odi que no poden sortir de la seva presó i del seu somni destructor. Tothom opina. Que dolenta és l’enveja! Qui odia no estima. Qui no estima està mort mentre encara respira. Tot conspira per encendre el foc, classificar la gent entre bons i dolents, per retirar la mà i mostrar les dents… L’odi mata però l’amor dona vida. Tothom ho sap, però sempre s’oblida.
Oblida l’enuig, perquè el temps fuig. Maig ha arribat ple de poesia. Carpe diem. Viu al dia. Viu l’avui. Fes un cop d’ull a tanta bellesa que passa i fuig, deixant un dolç perfum. Mentre posam llevat a la massa, ja es prepara «Foc i fum». Quina alegria poder viure en pau, en aquest món tan violent, envoltats d’egoïsme i d’ànsies de poder. Si vols un consell: malda aprofitar cada moment! És difícil abstreure's de les males notícies. Però, qui som jo, per donar consells? Ho faig sense malícia. Simplement, escoltau als vells. Ells han viscut la seva part del camí i a tu et convé recordar d’on vens, si vols arribar en pau al teu destí.
