Caminar en pau

Posar-se d'acord a tots nivells és molt difícil, si no impossible, tothom té la seva manera de veure les coses, segurament també un ritme diferent i ja comencen les desavinences. I això passa a tots nivells. No cal recordar les trifulgues habituals a què ens tenen acostumats en el Parlament. I podem estar segurs que també hi ha discòrdies entre potentats. I els conflictes bèl·lics en són un exemple claríssim d'aquest desacord omnipresent per tot.

Cal apostar per la concòrdia si volem evitar una debacle global. I també pel desarmament. Insisteixo, la indústria armamentística necessita conflictes entre nosaltres. Ella viu d'alimentar conflictes per seguir amb el seu negoci de la mort i a més produeix el 30% de tots els gasos d'efecte hivernacle. Una brutalitat!

Crec que ens hauríem d'aturar a pensar. I una manera d'aturar activa, doncs ajuda a posar-se en marxa, és anar a caminar, també van bé, clar, altres exercicis, però caminar i si és sol millor, és una font molt inspiradora de calma i lucidesa. Ja ho deia en Nietzsche: «la vida sedentària és l'autèntic pecat contra l'esperit».

Som-hi, a caminar, que hi veurem més clar. (Un somriure de complicitat, per favor).

Bases fora. OTAN no.