Basta haver seguit l'actualitat de Menorca els darrers anys per veure que cada vegada són més freqüents les escales al port de Maó de vaixells militars en operacions que duen el segell de l'OTAN. El que no sabíem, i ha hagut de ser un periodista d'«El País» qui ho ha tret a la llum, és que l'abril del 2023 el Govern de Pedro Sánchez va oferir a l'aliança atlàntica una autorització diplomàtica permanent per fer ús de les instal·lacions de l'Estació Naval de Maó, per la seva ubicació estratègica i infraestructures.
La notícia va agafar per sorpresa a tots en ple Divendres Sant: des dels socis de govern del PSOE a Madrid -abans Unidas Podemos i ara Sumar- fins a les autoritats locals: ni el Govern de Marga Prohens ni el Consell d'Adolfo Vilafranca en tenien ni idea.
El Ministeri de Defensa va emetre dissabte un comunicat de cinc línies per diluir la polèmica amb el titular «Espanya no contempla que Maó es converteixi en seu naval de l'OTAN». Pot semblar un desmentiment de la notícia inicial d'«El País», però no ho és tant. Qüestiona que li puguem donar el nom de «base naval de l'OTAN» al port de Maó, però no nega que s'hagi ofert l'autorització diplomàtica permanent, que és el fet clau.
A partir d'aquí, les escales «puntuals» que diu el ministeri podran ser tantes com es creguin convenients i, atès el que hem vist els darrers temps, seran cada vegada més freqüents. La pròxima serà d'aquí a una setmana. Margarita Robles ens avisava en una entrevista a «La Vanguardia» que «l'amenaça de guerra és absoluta i la societat no n'és del tot conscient».
De fet, Espanya està dins el radi d'acció dels míssils balístics russos i no és agosarat preveure que les bases de l'OTAN serien objectiu militar preferent. També tenim la frontera sud. Pensar que aquí mai no pot passar res és d'una ingenuïtat que espanta encara més que les amenaces que arriben de fora.
