Sé de bona tinta que les cases al camp que tenen pou anualment han de comunicar a Hisenda la despesa d’aigua que marca el comptador preceptiu i posteriorment els hi facturen l’import corresponent. Creia que tothom que tenia un pou feia el mateix, suposava que si es controlen els metres cúbics d’aigua que han tret del pou les cases al camp que tenen un consum gairebé domèstic, el control dels consumidors que reguen grans extensions seria encara més rigorós. La meva sorpresa va ser quan a una trobada al CIMe sobre el tema de l’aigua a Menorca, un expert va comentar amb certa desesperació que mentre als nuclis urbans el control d’aigües és exhaustiu, al camp no hi ha control del consum d’aigües.
Aquesta informació em va obrir els ulls i vaig entendre moltes coses que m’alarmen, com per exemple que encara hi hagi finques que reguen amb aspersors i a ple sol. Que hi hagi finques o segones residències que tenen grans extensions sembrades amb gespa com si Menorca fos el camp anglès, i tot el malbaratament en el consum d’aigua que es puguin imaginar, com hem pogut llegir a les pàgines d’aquest Diari fa pocs dies.
A Menorca els mesos d’estiu arribem a tenir una ocupació aproximada de 220.000 persones, els ports s’omplen de iots, i constantment es promociona l’Illa perquè cada vegada venguin més i més turistes. Els aqüífers de Menorca ja no es recuperen, no plou prou per a compensar el nostre consum d’aigua. No sembla que es tengui cap intenció de limitar el número màxim de visitants que ens arriben, la idea de tenir un turisme sostenible és tan sols una utopia dels que volem preservar Menorca.
La solució per a molts és posar dessaladores de l’aigua de mar. Síiiii, a la zona de llevant fa falta una dessaladora! És a dir, la seva idea és que alguns segueixin gastant l’aigua de tots com els doni la gana, que es regui com vulguin i el que vulguin, que posin camps de golf, gespa a totes les urbanitzacions, fa tan bonic, i sembrarem alvocats que donen molts beneficis..., i tot així.
No em sembla mala idea posar dessaladores per a subministrar aigua als que la malbaraten. Sí, l’aigua de la dessaladora ha de ser per a aquells que segueixen construint apartaments amb piscines individuals. L’aigua dessalada per a aquells que reguen grans extensions de milers de metres quadrats de gespa i per a tots aquells que fan una mala utilització de l’aigua de tots. Naturalment serien aquests els que pagarien el cost que implica dessalar l’aigua del mar, però tots sabem que això és somniar truites, que si fan una dessaladora a la part de llevant els que pagaran i pagarem l’elevat cost i dispendi energètic de dessalar l’aigua de mar serem els menorquins que vivim a Maó, es Castell, Sant Lluís, que és on tenen altament controlat el consum de cada casa, la gent que malbarata la nostra l’aigua sense control ho continuarà fent fins a esgotar els nostres aqüífers.
La nostra aigua és un bé escàs, el control sobre el consum d’aigua hauria de ser exhaustiu a tota Menorca, cada pou hauria de tenir el seu comptador, el consum permès ha d’estar sotmès a l’interès comú, és a dir, els pagesos han de tenir un accés a l’aigua que estigui lligat a la seva producció. S’han de sembrar varietats sostenibles i regar a través de sistemes que minimitzin el consum d’aigua. Els abonaments no han de contaminar els aqüífers. Ha d’estar totalment prohibida la sembra de gespa. Hi ha d’haver un control sobre les piscines i del consum d’aigua que fan. Els nostres pobles han de netejar els carrers amb aigua regenerada, els iots han de netejar les seves cobertes amb aquesta aigua o amb aigua del mar com hem fet sempre a Menorca o, fins i tot, amb aigua dessalada. Abans les cases recollien l’aigua de pluja, ja no es fa, però ho podríem recuperar. I moltes més coses que els especialistes deuen saber molt millor que jo a l’hora de preservar l’aigua de l’Illa.
I com ho fem per a controlar el consum d’aigua fora de les ciutats? La resposta és amb més inspeccions, més personal i amb drons que controlin l’ús que es fa de l’aigua i la quantitat que s’usa. L’aigua dels nostres aqüífers és un dels recursos més importants que tenim i cal dedicar-hi personal i diners per a tenir-la controlada i aquest control correspon a l’Administració. Un cop aplicat tot això amb eficiència, si continuem amb la disminució del nivell dels aqüífers podem anar pensant en posar alguna dessaladora.
«Es Diari» encapçalava amb lletres majúscules la notícia que Eivissa va a velocitat de creuer amb el tema de les dessaladores mentre que Menorca estava paralitzada. No em sorprèn, crec que Menorca mai ha volgut ser Eivissa.
