La finalitat de «fer feina escarada» o «anar a escarada» és produir el màxim en el menor temps possible. És un acord per treballar a preu fet, s’obliga a frisar per fer retre la feina.
En la fabricació de bijuteria s’establia el nombre mínim de peces que feies per hora a sou fix, la quantitat que aconseguies fer de més era pagat com un sobresou, evidentment treballaves amb intensitat.
Veig que es vol presentar la candidatura del menorquí a Patrimoni Cultural Immaterial. Els dialectes són maneres diferents de parlar un mateix idioma -en el nostre cas el català-, que és la suma de les variants en distints territoris. Són a carretades els llenguatges dialectals amb atributs propis, que igual que el menorquí podrien ser reconeguts.
El toscà, piemontès, sard, milanès o el sicilià, que té un extens vocabulari amb més de 250.000 paraules, formen part de l’italià. Del francès tenim la modalitat del Quebec o la parla de Marsella, una variant ben diferent de la de París considerada l’estàndard. L’österreichisches deutsch d’Àustria o el schweizerdeutsch de Suïssa són varietats de l’alemany, amb expressions i paraules pròpies.
Del castellà n’hi ha tot un catàleg: els de la meitat nord peninsular com el de La Rioja, l’aragonès o el de Castella i els del sud, l'andalús, el manxec, el murcià o les Canàries. L’enumeració segueix amb els parlars d’Hispanoamèrica: l’andí, caribeny, centreamericà, mexicà, rioplatenc... El llistat dels que pertanyen a l’anglès no acaba mai.
Esperem que aquests i altres vernacles no vulguin emular l’ocurrència institucional menorquina, ja que si ho fan tots de cop i s’amunteguen expedients, a la Unesco no els tocarà altre remei que posar els empleats a fer feina sense distreure's, ni aturar-se un moment a rallar, ni fumar i fins i tot, aguantar-se les ganes d’anar al lavabo. Hauran d’anar escarada!
