Mercat de Sóller, dues persones comenten l’estat de salut d’un veí: «Està xerec, delicat, ha d’agafar fortesa i l’ànim li millorarà».
Em va xocar escoltar dir d’algú que està xerec, en el sentit de dèbil, malaltís, de no trobar-se bé. Tenia coneixement d’expressions com indisposat, empiocat, clocpiu, destrempat, fotut, fumut, no estar catòlic, no estar gaire bo... i és que sempre he sentit l’expressió «xerec/ca» per designar una cosa flaca, de baixa qualitat, barata, de poca categoria, que no és gran cosa. Així quan sa fruita no té gust de res, diem que és xereca, que un concert ha sigut xerecot o que la funció teatral ha estat xerequeta.
El que és considerat xerec per uns, pot no ser-ho per altres. Per a mi, un entrenador que quan venen mal donades culpa els àrbitres, l’entorn, els periodistes i assenyala les errades dels jugadors, no és un entrenador xerec, sinó xerequíssim.
I què em dieu, no són xerecs alguns jutges espanyols als que diverses sentències de tribunals europeus no han donat la raó i fins i tot els han contradit? Casos com el judici d’Otegi, la crema de fotos del Rei, la suspensió de les euroordres dels exiliats, la immunitat de presos independentistes com Jonqueres o la justícia suïssa, posant en dubte la instrucció per terrorisme i estirant les orelles al magistrat pels seus esguerros.
I no trobeu xerequets els governants insulars, que tot i sabent-ne els riscos van aprovar l’interès general, legitimant el projecte per construir un parc aquàtic, deixant de banda fins a tres informes jurídics en contra, es van negar a paralitzar les obres i van fer cas omís a més de 10.000 ciutadans que amb la seva firma mostraren la seva oposició?
Realment -apreciat lector/a- tots en qualque faceta de la nostra vida, ho som un poc xerecons.
