Treballadors qualificats

I és que el món ha canviat. Quan era jovenet no hi havia molts joves que marxessin fora de l’illa a estudiar o fer feina normalment per manca de recursos econòmics, però també n’hi havia altres per als quals viure fora de Sa Roqueta era impensable. Sigui com sigui molts companys i companyes de la meva edat van encaminar la seva vida aquí i les empreses de l’illa trobaven treballadors que generalment es formaven a les mateixes empreses en què desenvoluparien la seva vida professional. Ara no passa el mateix, la gent jove i la no tan jove que no marxa a fer una carrera universitària o una formació professional, té una altra mentalitat propiciada entre altres coses per l’actual món laboral. Les feines ja no són definitives, moltes vegades són circumstancials i en general l’empresa no fa esforços per fidelitzar als treballadors, les condicions laborals i els sous no són gran cosa i les possibilitats de prosperar i fer carrera en ella són escasses. Especialment, la gent jove no es sent compromesa i canvia molt de feina, pot ser quan té prou diners estalviats marxa a fer un viatge a l’altra cap del món o parteix per cercar feina a altra ciutat que li agrada més en aquell moment. Ara ho poden fer, no tenen lligams forts ni laborals, ni emocionals. És el moment de conèixer altres coses, altres persones, altres maneres de pensar i, potser, després tornaran. He de reconèixer que em fan enveja, m’hagués agradat tenir aquesta mentalitat oberta i crec que Menorca necessita que aquesta gent retorni a l’illa amb tot el bagatge del qual han aprés per a enriquir la vida a l’illa.

La pregunta que ens podem fer és: què podem oferir als nostres joves perquè retornin o es quedin a l’illa? Clarament, hauríem de millorar la seva vida i fer-la atractiva professionalment. I com podem fer això? No soc expert en el tema, però els especialistes proposen dignificar qualsevol tipus de feina, cosa que inclou el respecte als treballadors i a la seva tasca. És a dir, per una banda, cal posar en valor els oficis en si mateixos i per altre valorar la qualificació de la tasca de les persones que els exerceixen. A més cal afegir la millora de les condicions laborals, tant els horaris com els sous, els treballadors han de poder tenir un habitatge i un pla de vida.

Molts em diran que això és molt fàcil de dir però molt difícil de fer. Segurament tenen raó, però el que no podem fer és no fer res.

L’administració pot millorar la Formació Professional a Menorca. Primer cal prestigiar-la donant una formació de qualitat que permeti tenir una feina al sector corresponent. Ja tenim excel·lent FP a l’illa on els titulats són absorbits per les empreses just finalitzen els estudis, però tenim especialitats que tenen saturat el mercat. Per contra, tenim sectors laborals sense oferta d’FP. Així la segona proposta seria establir una FP més flexible i adaptable a les successives necessitats laborals de Menorca, cosa que requereix una bona coordinació i planificació per part de l’administració i les empreses. Fan falta diners públics i la col·laboració de les empreses per a posar en marxa formacions que possiblement tindrien una durada limitada de temps fins a cobrir la demanda del mercat. Pens que per a atendre aquesta formació puntual seria més idònia la formació en Certificats de Professionalitat de la Conselleria de Treball, en canvi, la Formació Professional d’Educació s’adequa millor a les formacions per les quals hi ha una demanda de professionals regular. A més, la Formació Professional s’hauria d’obrir a la contractació de professors de pràctiques que, encara que no siguin llicenciats o no tenguin altres titulacions, si posseeixen àmplia i contrastada experiència a la seva professió, per exemple, fusters, mestres de cases...

L’administració té una altra tasca urgent de cara als joves per a propiciar una vida digna. A una illa on vivim del turisme que fa pujar els preus de les cases és indispensable un pla d’habitatge públic que permeti l’adquisició o el lloguer en consonància amb els sous dels treballadors. Tothom sap que malgrat que el salari mínim quasi s’ha duplicat en aquests anys, ara és de 1.134 €/mes i 14 pagues, és quasi impossible amb aquest sou poder accedir a un habitatge i a la vegada poder viure, pagar despeses d’escala, la llum, el menjar, tenir fills...

Per part nostre, els ciutadans i també els empresaris hem d’aportar un ingredient fonamental que és el canvi de mentalitat respecte als treballadors: les persones que treballen a la neteja d’hotels, cuiners, cambrers, en manobres ... No són robots destinats a fer horaris interminables i en condicions estressants, són persones imprescindibles, són els nostres conciutadans i el mirall on la gent jove pot entreveure el seu futur, que ara com ara, no és gaire engrescador.