Son sinònims. Col·loquialment quan algú mor per asfixia enfonsat a la mar, un safareig o una cisterna, fem servir les dites «ha mort negat» o «s’ha negat» i també ofegat: «Ha caigut dins es pou i s’ha ofegat».
Record d’al·lot el sentiment de pena, que em provocà la mort d’un jove que s’havia negat a la Cala on solíem anar. Imaginar-lo a les portes de la mort em provocava encara un entristiment major. Commou pensar els minuts tràgics i funests en que primer, privat de l’accés a l’aire tens dificultat per alenar i després impedit de respirar, les forces et fallen, la vida es va extingint i només et queda demanar socors abans de cessar de viure...
Fa deu anys que migrants subsaharians intentaven arribar nedant a Ceuta. Al no tenir un protocol clar a seguir, comandaments i agents de la Guàrdia Civil no només els negaren l’auxili, sinó que de manera imprudent, van disparar bales de goma als cossos dels exhausts nedadors.
Hi ha imatges de la terrorífica tragèdia que succeí aquella matinada durant deu minuts dantescs, amb cossos a la deriva impactats pels projectils, mentre altres es van anar a pico per sempre. El recompte del desastre és macabre, 15 persones no van poder salvar la vida.
Ja entenc les raons d’Estat i que les autoritats han de defensar i evitar el pas de la frontera. A vegades han de fer front a persones extremadament violentes, res a veure amb aquest cas, ja que els nàufrags eren gent totalment indefensa.
No em ve de nou el relat oficial sempre igual, que en tost d’aclarir les causes i assumir les errades humanes, prefereix l’encobriment. El Jutjat ha arxivat el cas per tercera vegada, per tant, difícilment en treure’m res en net. Almenys no deixem que caigui en l’oblit.
