Fa poc que vaig assistir a un gran espectable al magnífic amfiteatre maonès, fou el dia que la gent de La Trup estrenà l'adaptació teatral de «Barba-rossa». Després de la fenomenal representació, i a part d'altres veus interessants, escoltar les impressions de l'autor de la novel·la (Joan Pons) i de l'escenògrafa d'aquesta versió dramàtica (Tònia Coll), va arrodonir-me la vetllada.
Aquest gaudi, que m'ha fet barrinar devers el misteri de la creació artística, m'ha conduït a la pregunta clau de Stefan Zweig: «¿D'on prové la capacitat creativa dels escollits?». Aquest tàndem, de noms i cognoms habituals, però d'elevat vol humà i artístic, prové d'un poble molt singular (Semblancat) i conviu a prop de la cala i el barranc de l'illa on més secrets es guarden; tanmateix, el mèrit d'aquesta societat brolla de la seva avinença i entesa simbiòtica: en Joan escriu, i les seves paraules dibuixen quadres fascinants que, interpel·lant la desgana i l'endropiment de la raó, inspiren els més nobles sentiments; na Tònia, amb els tons més subtils del Mediterrani a la paleta, estampa pintures que invoquen relats amb escenes encisadores, cruentes o meravelloses, com també il·lustren històries exuberants, alhora dolces i tràgiques.
L'enhorabona i per molts anys! Que l'aire fresc i atrevit és necessari entre tant producte, ensopit o bordisser, foragitat pels mitjans socials.
