«Qui calla ja ho diu tot»: de vegades sí, però depèn de la situació. Hi ha silencis i silencis. No és bo el silenci de l’acallat a qui no és permès d’intervenir en la conversa, de qui no es demana l’opinió perquè no és considerat digne de ser escoltat. Però sí que és bo el silenci de qui sap concentrar-se en allò que és essencial, i es disposa a escoltar l’altre com a interlocutor del qual sempre pot aprendre, o deixa la porta oberta a una paraula (divina o humana) que transcendeix l’estreta perspectiva personal. Després d’una desgràcia «és bo esperar en silenci la salvació del Senyor»: així ho feia el profeta bíblic Habacuc el qual, desconcertat pel silenci d’un Déu callat davant la injustícia, es donà un temps d’espera callada a l’escolta d’una paraula il·luminadora. Pregar, com dialogar, requereix també el silenci de l’escolta, la recerca, l’espera pacient. I hem de ser prou humils per callar sobre allò de què no podem parlar, com aconsella el pensador Wittgenstein.
Raons d'esperança
Del silenci a la paraula, de la paraula al silenci
22/01/24 4:00
También en Opinión
- Menorca gana tres banderas azules este año: estos son los lugares dónde ondeará
- Una tintorera de más de dos metros obliga a cerrar la playa del Arenal d'en Castell
- ‘Balconing’ de un joven ebrio en el Arenal d’en Castell
- El tercer intento de reflotar el American Bar de Maó
- Fuga de policías locales en Alaior: cuatro agentes piden el traslado a otros municipios