Antigament, abans que hi hagués aigua als habitatges, la roba de casa es rentava a llocs comunitaris. Més tard en quasi totes les llars hi havia la pica i la post de rentar, damunt la qual posaven la roba per netejar-la.
Fer bugada era la sèrie d’accions destinades a netejar i blanquejar la roba fins estendre-la al sol, deixant-la més neta que una patena.
Actualment la bugada és feta sense esforç, amb màquines de rentar i amb l’ús de detergents. Abans la roba es feia neta a mà fent força de braços, per açò bugada també volia dir feina àrdua i laboriosa, de manera que acabada deien: quina bugada que hem fet!
Per tant, aquest sentit diligent i feiner de bugada, és antagònic amb ser una regidora absent a plens i comissions, que no presenta mocions, preguntes o precs en cinc mesos.
No hi ha cap refrany que menteixi. «De cada bugada perdem un llençol» fa referència a l'empitjorament, no de cop, sinó de mica en mica, anant cap per avall, que és el que està passant amb l’Hestia Menorca.
«Qui no vol pols que no vagi dalt s’era» avisa que, si no es volen problemes, el millor és no cercar-se’ls. Ajuntar-se amb l’extrema dreta significa tenir-ne, el seu llenguatge i el comportament bèl·lics es contagien. El seu programa és ple de proclames, absurditats i falsedats negacionistes, exercint una acció corrosiva sobre els teixits de la democràcia.
És curiós que volen acabar amb l'estat autonòmic mentre ocupen els càrrecs més ben remunerats als governs que participen. Ja ha fet bo el PP del Consell, perquè «qui va amb un coix, as cap de s’any ho són tots dos», la bugada val més fer-la tot sol, que mal acompanyat.
